dilluns, 26 d’abril de 2010

Casuística caló


-->

Per a un advocat sense prejudicis, treballar amb gitanos no és massa diferent de fer-ho amb detinguts, imputats, acusats o processats de qualsevol altra ètnia, però sí que existeixen algunes particularitats que fan que, almenys, tindre clients gitanos siga més divertit.

Per la meua experiència, he pogut comprovar que quan els gitanos han de fer front a una declaració o a una simple compareixença al jutjat se muden en excés, de forma que les camises impossibles, les sabates amb puntes, els logos d'imitació i les joies els fan semblar més disfressats que no pas elegants i la visió continuada dels anells i de les arrecades d'or pot arribar a provocar epilèpsia.

De la mateixa forma, tal com ocorre als hospitals, són una raça gregària i així, quan un membre de la família ha de personar-se al jutjat per qualsevol incidència ho fa sempre acompanyat per familiars (fins al seté grau de consaguinitat en el millor dels casos) i del típic cosí del pare que en sap un munt de lleis perquè ha passat mitja vida empresonat i que coneix el laberíntic procediment penal millor que el propi advocat. En este sentit, han arribat a recordar-me: Tenemos tres días para presentar contra este auto recurso de reforma y subsidiario de apelación, así que no se me duerma, abogado.

Igualment, els gitanos tenen tendència a practicar el victimisme més desvergonyit i a pressuposar una conspiració internacional contra els membres de la seua raça:

- Me han detenido porque soy gitano.
- No, Antonio, la verdad es que le han detenido por conducir una furgoneta robada sin ni siquiera tener carnet de conducir.

Són beats fins la hilaritat i exagerats fins a dir prou:

- No he podido comer nada desde que esto empezó -se'm queixà un client fa unes setmanes.
- Pues ya llevamos medio año con este procedimiento, Juan, y tampoco te veo más delgado.

Els gitanos, també, volen ser innocents de qualsevol delicte que se'ls impute (també d'aquells que no se'ls imputen), fins i tot quan totes les proves evidencien i fan indiscutible la seua culpabilitat:

- Le juro por Dios y por la vida de mis hijos, y si no que me muera ahora mismo, que no tengo nada que ver con el robo.
- Pero Manuel, que había una cámara de vigilancia que lo grabó todo: se te ve entrar en la tienda, sacar la navaja, coger el dinero y salir corriendo.

I davant l'evidència només queda una solució:

- ¿Es porque soy gitano verdad?

A banda de tot això, que en realitat són trets comuns a la majoria dels clients, sí que n'hi ha un que és exclusiu dels gitanos, i és que no perden l'oportunitat de fer festa amb qualsevol excusa:

- ¿Qué tal ha ido la declaración del niño? -m'ha preguntat este matí el pare d'un client de vora 30 anys en eixir del jutjat d'una simple declaració.
- Bueno... no ha ido mal del todo, aunque el caso es grave y es pronto para... -he contestat abans de ser interromput pel pare.
- ¡Estupendo, porque hemos encargado un allipebre (llegiu, és clar, alipebre, com l'alioli madrileny) para celebrarlo y está invitado, señor abogado!
- Es un poco pronto para celebrarlo y la instrucción del caso será larga y complicada y... -i esta vegada sóc jo el que calla davant la mirada fulminant del clan Santamaría. El pare guarda tres segons de silenci, torna a somriure i conclou:
- ¿Se viene o no se viene, abogado?

Finalment, i una mica espantat per si l'allipebre acabava com una boda gitana i perquè sé que jo no superaria la prova del mocador, he al·legat que tenia feina i he continuat el meu camí.



3 comentaris:

captainfur ha dit...

Mare de Deu, només puc calificar les fotos com a "trubadores". Augure malsons per aquesta nit...

David ha dit...

Covard, més que covard!

Amb la quantitat d'entrades que hagueres pogut fer comentant l'allipebre gitano...

(Per cert, hui he assistit a una lliçó magistral de blocaires amb la presència de tres "monstres" de la blogosfera valenciana, prompte publicaré una entrada al meu blog sobre la xerrada)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

De les imatges no es pot dir res més: parlen elles soles, sr. mariet ;)

ai, david, eren les 11 del matí, i jo només menge anguila a partir de les tres de la vesprada ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails