divendres, 21 de gener del 2011

Un gos agitanat



Matt no és un gos molt llest i quan passegem té per costum rotllar la corretja als arbres i a qualsevol peça de mobiliari urbà, perquè encara no ha entés que el fil no pot travessar un tronc o qualsevol altre objecte.

- Vols estar-te quiet, redéu. -vaig demanar mentre provava a deslligar-lo d'una paperera.
- ¡Hola! Qué galgo más bonito.

Vaig alçar la mirada i tenia davant meu un home de mitjana edat amb una galgueta de color canyella que també havia eixit a passejar.

La gossa, que mantenia un posat impertèrrit, ens mirava mentre Matt em deixava en evidència i feia força per deslligar-se. Una vegada alliberat de la paperera, es llançà a olorar el cul de la gossa, que féu un pas enrere i es protegí col·locant la cua entre les cames.

- Matt, per favor, comporta't.

L'amo de la gossa i jo vam iniciar una conversa supèrflua sobre els gossos, però mentre jo feia el possible per mantindre Matt al meu costat, la gosseta, elegant i aristocràtica, ens llançava mirades de displicència enfundada en un abric impermeable de xarol negre (!) i amb una bufanda de quadres al coll (!!). Li vaig passar la mà pel cap i tenia el pèl finíssim, com si estiguera folrada de vellut.

- Mi mujer la cepilla tres o cuatro veces al día -m'explicà el propietari, que mirava Matt amb una cella arquejada preocupat per si muntava la seua gossa.
- Yo también lo cepillo... muchas veces -vaig mentir descaradament.

I és que al costat de la gosseta xarolada, el meu Matt semblava un gos abandonat i salvatge, allò que es diria amb un llenguatge incorrecte políticament, el gos d'un gitano. Vaig estar temptat de compartir este pensament amb ell, però se'm va avançar:

- Sé què estàs pensant, i si jo sóc el gos d'un gitano, tu seràs el gitano, així que fes-t'ho mirar.

Davant esta mostra d'insubordinació només podia fer una cosa:

- Quan arribem a casa vas a la dutxa de cap. I esta volta pense posar-te suavitzant.


5 comentaris:

Clidice ha dit...

hahahaha un abric de xarol i bufanda? això hauria de ser presó, pel cap baix.

la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit...

Totalment d'acord amb Clidice. Estic segura que Matt és guapíssim sense tanta mandanga!

Theresia Kalogeropoulos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Theresia Kalogeropoulos ha dit...

Quina monada de gos el Matt! M'encanta!!!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies xiques! Matt sempre ha tingut molt d'èxit entre el públic femení! ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails