Pàgines
divendres, 29 de maig del 2009
Cap de setmana a RH
dijous, 28 de maig del 2009
Llum blanca
dimarts, 26 de maig del 2009
Testimoni
De promoció: Barcelona! (II)
Ai, ai, ai...
Presentació de Busca qui t'ha pegat a Barcelona
4 de juny, a partir de les 20 hores a la llibreria Antinous.
Continuarà la festa a El Cangrejo a partir de les 22.30 hores.
dilluns, 25 de maig del 2009
Europa (I): Aguilar vs Oreja
Al PP, per tant, hem d'agrair-li que ens presente un candidat que encarna els vertaders valors de la dreta espanyola i que no faça com el PSOE, que intenta vendre'ns una moto o millor: un candidat reciclat que no ha estat capaç de fer-se amb el Govern de les Canàries, aquelles illes africanes on el tabac és més barat i que són una autèntica cantera de concursants per als realities espanyols.
divendres, 22 de maig del 2009
De promoció: Barcelona!
Sé que hi haurà intervencions dels responsables de l'editorial, però per la meua part he decidit confiar el desenllaç de l'acte als amics i als lectors. Així, he convidat amics propers a fer una lectura -gens dramatitzada, per favor- d'un parell de textos publicats i d'altres més actuals, a elecció del mateix lector.
La participació en la presentació, però, és completament oberta, i si algú dels que passeu de tant en tant per este espai web no teniu a res a perdre i sou capaços de fer ús d'un impecable accent valencià esteu més que convidats a participar-hi, sempre que no siga per a insultar-me en públic.
Així que si no teniu por a ser desheretats per la família i a malbaratar la poca o molta reputació que en estos moments teniu, esteu més que convidats a participar-hi.
La presentació es traslladarà després a El Cangrejo (Montserrat, 9), on la festa pot prendre camins insospitats i que escapen del meu control.
Com gairebé tot el que m'envolta.
El Cangrejo, inaugurado en 1902, es uno de los locales emblemáticos del que en su día fue el barrio Chino y hoy el Raval barcelonés. En su pequeño escenario actuó en los años veinte Carmen Amaya, cuando El Cangrejo era un referente del flamenco en la ciudad. Ahora, reconvertido en un emblema del transformismo, ha sido sede de artistas como Carmen de Mairena.
Busca qui t'ha pegat!
...
Imatge de Roger
dijous, 21 de maig del 2009
Requisit lingüístic? No, cal alguna cosa més
dimecres, 20 de maig del 2009
Repugnància
Arriba las manos
dilluns, 18 de maig del 2009
Pintant
dissabte, 16 de maig del 2009
El bidet i la higiene íntima
Una de les poques coses de les quals he prescindit a RasoirHouse ha estat el bidet, tot i que l'arquiloca que em projectà la casa assegura que el Codi Tècnic obliga a tindre'n almenys un per habitatge, extrem que, per descomptat, no pense molestar-me a constatar.
De forma sorprenent, quan comente esta determinació amb els amics, s'obri indefectiblement una conversa escatològica en la qual cadascú posa en evidència els secrets de la seua higiene més íntima.
Així, és fàcil que s'estableixca un debat encés entre els partidaris i els detractors de l'invent francés, que sol començar amb una pregunta que mai s'acaba de formular per complet: I es pot saber com et rentes després de...?, i a mi em resulta inevitable imaginar a qui la formula fent xof xof al bidet, amb els pantalons pels turmells.
Esta pregunta incompleta sol ser contestada pel sector escrupolós amb raonaments com: Però si tens la dutxa i, sobretot, les tovalloletes humides!, argument que de sobte és rebatut per algun partidari/usuari del bidet al·legant que les tovalloletes humides destrueixen alguna espècie de flora (i què passa amb la fauna?) íntima que habita en les parts pudentes més nobles.
El debat es pot allargar fins semblar etern i amb el pas dels minuts és fàcil aprofundir en els costums íntims dels participants molt més del que podria resultar estrictament necessari.
El pitjor que he hagut d'escoltar, però, ha estat un amic que em tirava en cara no haver pensat en les visites quan vaig decidir que prescindiria del bidet: I si alguna visita vol utilitzar el bidet a ta casa després de...?
Mai havia pensat, fins escoltar aquell retret, que una cosa tan íntima tan el bidet fóra susceptible de ser compartida amb estranys ni que els usuaris del bidet aprofitaren les cases alienes per lliurar-se a la neteja íntima, però en lloc d'encetar esta via de debat, no em quedà un altre remei que mostrar-me inflexible:
- És que ta mare no t'ensenyà de xicotet que abans d'eixir de casa havies d'haver pixat i cagat?
Imatge de Peram
dijous, 14 de maig del 2009
La millor imputació
dimarts, 12 de maig del 2009
La teua filla també folla
dilluns, 11 de maig del 2009
La caiguda
Imatge de Complejo
diumenge, 10 de maig del 2009
La clienta
dimecres, 6 de maig del 2009
Busca qui t'ha pegat a les comarques alacantines!
Després de la última visita que vaig fer a la ciutat d'Alacant vaig dir que es tractava d'una ciutat menyspreable pel fet de tindre més centres de fotodepil·lació que llibreries.
Ara, per a variar, he d'empassar-me les meues paraules i informar que Busca qui t'ha pegat a arribat al migjorn valencià: les comarques alacantines.
Com és possible que el llibre ja estiga a pobles com Elda, Onil i Benidorm i encara no es puga trobar a València és un d'aquells misteris que no sé si resoldré algun dia.
Siga com siga, podreu trobar Busca qui t'ha pegat i fer-vos amb un exemplar a les llibreries següents:
ALACANT
- Llibreria 80 mundos
Avda. General Marvá, 14
ELX
- Séneca
Capità Lasier, 4
ONIL
- Llibreria Ícaro
La Pau, 20
- Avenida
Avda. Constitució, 10
DÉNIA
- Públics-Prensa Dienense
Patricio Ferrándiz, 16
ALTEA
- L'espill café-llibreria
La mar, 39
ELX
- Ali-i-truc
Passeig eres de Sta Llúcia, 5-7
SANT VICENT DEL RASPEIG
- Compas Universidad
Campus Universitari s/n
Universitat d'Alacant
BENIDORM
- Ulises
Passatge Sant Ignasi, 2
SANT JOAN D'ALACANT
- Teorema
Notari Salvador Montesinos, 3
LA VILA JOIOSA
- Vila Llibres
Ciutat de València, 14
ALCOI
- Ex libris Librería Comercial
L'albereda, 50
Mil milions de trilions de gràcies!
Patxi, a mi pesar
Ramírez, director d'un diari grog però important, a més de compartir esta opinió, afirmava que no era tolerable que a Espanya el sistema tributari fóra diferent segons les fronteres autonòmiques, però no feu referència al fet que la seua amiga Esperanza Aguirre es passa el dia rebaixant impostos per guanyar competitivitat sobre les comunitats veïnes.
dilluns, 4 de maig del 2009
Antropologia d'anar per casa
Els programes de coaching són una mena de realities disfressats d'autoajuda i d'una pretesa utilitat pública que en realitat és inexistent i l'especialista en el gènere en la televisió espanyola és Cuatro, la cadena que durant una temporada no podia deixar de veure.
Així, si no teníem prou amb programes com Supernanny (que quan érem joves seria Superhòstia), El encantador de perros (o Fuig, xixo!) i SOS Adolescentes (o Mientras vivas en mi casa harás lo que yo diga) ahir la cadena de Prisa estrenava Perdidos en la tribu, el format del qual és ben senzill: el programa envia tres famílies de classe mitjana i nivell intel·lectual sota zero a passar 21 dies a tribus primitives d'Àfrica i d'Àsia: dues al desert de Namíbia i la tercera a una illa d'Indonèsia.
La gràcia del programa no és que les famílies concursants facen un curset intensiu d'antropologia i aprenguen els costums primitius, sinó sotmetre'ls a tota mena de putades: menjar cucs, matar animals, fer-los dormir al terra i aconseguir que els pares puguen evitar la venda de les seues filles als millors caçadors de la tribu.
Es tracta, doncs, d'espectacle pur i dur, amb una lleugera pàtina de supervivència, unes gotes de suposat esperit familiar i un fum de frases meravelloses, com ara quan una indígena indonèsia comparava el color de la pell dels concursants amb el de les plomes de les seues gallines o quan una xoni d'Igualada afirmava en relació amb la tribu d'acollida de Namíbia: Sí, claro: tengo mucho en común con esta gente, porque al fin y al cabo todos somos humanos, ¿no?
En efecte, tots són humans, però alguns semblen més neandertal que els altres.