Després del cap de setmana passat, que em va portar a un excés alcohòlic i a robar una cadira (!) d'un pub, la qual, d'altra part, encara no he recuperat, este cap de setmana serà de reclusió forçada.
Tinc intenció de passar la nit de dissabte a RasoirHouse, i esta determinació m'obligarà a dedicar tot el cap de setmana a fer de la casa un espai habitable: encara no tinc els mobles, ni la mampara de la dutxa, ni les meravelloses làmpades que he comprat instal·lades. I res de tot això estarà, almenys, fins la setmana que ve.
Òbric parèntesi incriminatori. Tampoc no tinc ni el certificat de final d'obra ni la cèdula d'habitabilitat de l'Ajuntament, però entenc que és un detall sense importància. Tanque parèntesi incriminatori.
Sí que tinc, en canvi, el llit, aigua calenta i la cuina al complet, de forma que considere que les mínimes condicions per habitar la casa estan més que sadollades, tot i que, fidel al meu conservadorisme, sóc de l'opinió que les cases no estan completes fins que tenen cortines o estors.
En definitiva, doncs, este cap de setmana m'esperen hores i hores de trasllat, de fer olor a aiguarràs i de treballs de bricolatge casolà, encara que d'això últim ben poc, perquè tinc un pànic irracional a fer forats: sempre imagine que la broca de la trepadora (taladre en valencià i taladru en català) es trenca i em perfora un ull, per la qual cosa serà mon pare qui es dedique a fer forats per tota la casa.
De moment, he aconseguit muntar un estor d'Ikea sense haver causat danys estructurals a la casa.
I el resultat salta a la vista.
