dilluns, 1 de juliol de 2013

Antifalla (I)



Fa uns quants diumenges em vaig deixar el Nou Novio dormitant al llit i vaig eixir a passejar amb Matt. No havia begut dissabte, estava postcoitum i havia descansat, per la qual cosa el dia començava amb molt bon peu.

Vaig creuar el carrer i en arribar a la plaça que tinc davant de casa vaig notar que la cosa començava a capgirar-se. Una melodia apegalosa en portugués de Brasil se'm fotia dins del cap i presagiava l'horror: feia setmanes que circulava pel barri un rumor que tenia els veïns una mica excitats i eixa cançó, posada en bucle, confirmava la pitjor solució al tema: algú pretenia muntar una falla a la plaça i havien començat per organitzar l'apuntà.

Em vaig apropar amb Matt a l'origen de l'Ai se eu te pego i l'espectacle era pitjor del que podia imaginar: un grapat de lumpen havia tallat el carrer per posar dos taules de càmping i uns altaveus i provar a captar nous fallers entre els veïns de la plaça donant pel cul de bon de matí amb la eixa cançó de merda.

Òbric parèntesi. El mètode emprat pels fallers tingué molts efectes entre el veïnat, tret de proselitista. Tanque parèntesi.

Vaig pegar mitja volta amb la intenció de posar en venda la casa i fugir del poble quan vaig escoltar que algú em cridava:

Ei, Martí! Martí!

No podia ser de veres.

Martí... espera... No vols apuntar-te a la falla?
Tu estàs en esta falla?
Sí, m'he apuntat a la Junta...
Però si no vius en este barri...
Això és igual...
Però si no vius en este poble...
Això és igual...
Però si et vaig assistir en una guàrdia perquè vas dir que no podies pagar un advocat particular i ara resulta que pots pagar una quota fallera, els petards, la beguda, el...
No, home, no... Que tot això ens ho paga l'Ajuntament.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails