dimecres, 30 de novembre del 2011

Al telèfon


"A ver, señora, si lo he entendido bien, porque llevo todo el día de guardia y a lo mejor, con un poco de suerte, me he perdido algo. Me llama para pedirme que solicite un permiso para que su hijo, que no pudo despedirse correctamente de su padre el día de su funeral (!), pueda ir al cementerio desde la cárcel (!!) y usted, por su parte aunque todavía no sé cómo, ordenará abrir la tumba de su marido (!!!), que falleció, por cierto, en un incendio (!!!!), para que su hijo le vea la cara antes de que se descomponga (!!!!!) y así, por lo menos, conserve un buen recuerdo del que fue su padre (!!!!!!). ¿Es eso?"

dimarts, 29 de novembre del 2011

Quarantins en la vintena



Hi havia una època en la qual els homes que fregaven els quaranta anys tenien la vida resolta: gaudien d'una posició social i econòmica dignes, vestien com adults, sabien follar con déu mana i tenien un bagatge cultural, personal i emocional capaç d'impressionar els joves i de compensar les arrugues o un abdomen flàccid.

La crisi/depressió/recessió/desacceleració econòmica i financera que ens toca patir, però, s'ha emportat per davant esta raça que tradicionalment havia fet les delícies d'aquells joves que buscaven els llençols d'un home capaç de tindre casa pròpia, art penjat de les parets i un passaport ple de visats.

Hui, però, no queda rastre d'aquella espècie i els nous quarantins, els nascuts a primeries dels setanta, pateixen tant com la resta de la població les vicissituds d'esta crisi que sembla eterna i que ha acabat amb qualsevol signe de l'estabilitat que caracteritzava el seu estatus en uns altres temps (molt recents, en realitat, però tan llunyans sensorialment que ja no formen part de l'imaginari col·lectiu).

Diumenge vaig passar la vesprada al llit amb un d'estos exemplars, un jove de quaranta al qual la crisi econòmica (a la qual calia afegir una ruptura sentimental recent) no només havia obligat a tornar a casa dels pares i a deixar tot el que tenia abans (incloent-hi una carrera professional a l'estranger), sinó a replantejar-se novament, i des dels fonaments, què havia de fer amb la seua vida en tantíssims nivells que el vertigen resultava paralitzant.

Desprenia una incertesa i una inseguretat vitals en relació al futur en general i al seu en particular que no resultaven pròpies d'un home de la seua edat, però que sí que havia percebut en altres ocasions amb xics molt més joves, i això, clar, també es trasllada al llit.

Els joves de quaranta tornen a portar samarreta, però perquè no saben planxar-se les camises ni tampoc poden pagar algú perquè els ho faça.



dilluns, 28 de novembre del 2011

Ressaca electoral



Entre els premis de La Cartelera de Levante-EMV de dijous i la Nit del Tirant organizada per l'associació valencianista Tirant lo Blanc al centre Octubre de dissabte, divendres vaig traure temps per sopar a casa d'uns amics als quals no veia el pèl des de feia massa setmanes per culpa de la campanya electoral i d'una agenda massa plena de compromisos .

Ens vam posar al dia entre copes d'albariño i vam passar per damunt dels resultats de les Eleccions Generalíssimes del 20N:

Pues el domingo me encontré con una compañera de trabajo cuando fui a votar y me preguntó cómo se votaba.
¿Qué?
Lo que oyes. Tiene 28 años y no había votado nunca.
Y lo que es peor: tampoco sabía cómo hacerlo... y eso que han hecho vídeos y todo.
Exacto. Total, que votó al PP pero haciendo uso de este argumento: "Rajoy me cae muy mal y aunque Rubalcaba sí que me gusta, prefiero que gane el PP porque soy un poco racista". Flipa.

divendres, 25 de novembre del 2011

Un preguntat




Tinc un client empresonat per haver comés (entre molts altres) el robatori més estúpid de la Història criminal espanyola, però, per si no fóra prou tortura haver d'anar a la presó cada volta que necessite parlar amb ell, em faltava sa mare, el paradigma del que en llenguatge marxista es coneix com lumpenproletariat, la qual no deixa de telefonar al despatx per consultar-me com avança el cas i, sobretot, qualsevol xorrada que li passa pel cap.

La setmana passada em contà que havia conegut un fiscal i que volia saber si jo voria amb bons ulls que ella li preguntara què fer per traure el seu fill de presó.

Mire, señora, yo no puedo decirle nada al respecto. En primer lugar porque no sé de qué conoce a ese fiscal y, ni siquiera, si esa persona es realmente un fiscal. Y si, al final, fuera un fiscal de verdad y usted realmente lo conociera de algo, tampoco sé qué tiene pensado decirle, así que...
Pero entonces qué me aconseja, ¿que hable con él o que no?

Esta setmana em tornà a telefonar i em va agafar en un mal moment:

Mire, señora. Hago todo lo que puedo para que su hijo salga pronto de la cárcel, pero tiene que dejarme trabajar...
Verá, abogado, es que ha pasado algo grave: mi marido ha muerto.

Vaig callar per deixar que la dona em contara la història:

Resulta que él vivía en una caseta en medio del campo y esta noche pasada la caseta se ha quemado... con él dentro. Se ha quemado del todo (!) y ha muerto.

Vaig callar de nou fins que vaig piular:

Lo siento.
Gracias y, como comprenderá, me gustaría que mi hijo saliera de la cárcel para que pudiera asistir al funeral, porque el que ha muerto es su padre.
Claro, claro... ¿Cuándo es el funeral?
Pues mañana le hacen la autócsia (!!) así que será pasado mañana.
Pues tranquila, que yo me encargo.

La veritat, però, és que mai m'havia trobat en una situació pareguda, així que vaig optar pel més recomanable que es pot fer quan no tens ni idea: fer un preguntat. Vaig telefonar al centre penitenciari i vaig exposar la situació. Em van informar que en estos casos, que sembla que sovintegen més del que em pensava, és l'intern qui ha de formalitzar la petició al director del centre penitenciari i que, en cas que se li denegara el permís, ja em tocaria a mi formular un recurs davant el Jutjat de Vigilància Penitenciària.

Òbric parèntesi. En Dret penitenciari no es diu mai 'presó' o 'pres', sinó 'centre penitenciari' i 'intern'. És llenguatge eufemístic. Tanque parèntesi.

Vaig telefonar la mare i li vaig donar les instruccions i el número de fax on havia d'enviar una còpia del certificat de defunció del cremat i vaig tancar l'assumpte. O això em pensava, ja que el mateix dia del soterrar em va tornar a telefonar la mare:

Qué poca vergüenza. Mi marido tenía que tomar tierra (!!!) a las diez y hemos tenido que retrasarlo todo porque en la cárcel se han equivocado de hora. Y además no le han quitado las esposas ni le han dejado ir al cementario ni nada.
Lo siento mucho, señora, pero eso ya no es cosa mía.
Que no se ha muerto un perro, ¿eh? Que al que hemos enterrado era su padre.
Lo sé, señora, lo sé.
Que no era un perro, que era su padre —repetí la dona no entenc ben bé per què.

I ara m'he quedat amb el dubte: què haguera passat si en lloc del pare haguera mort el gos del meu client? L'hagueren deixat eixir?

Potser quan tinga una estona m'informaré. Per si de cas.

dijous, 24 de novembre del 2011

El triomf de l'antipolítica (i II)



La majoria dels que ens molestem a entendre la Política (amb majúscula) i els que fem política diària (amb minúscula) detestem UPyD per moltes raons i no sols perquè el seu discurs jacobí i recentralitzador disfressat de federalisme està construït a base de veritats a mitges (i de mentides senceres) i peca d'una vaguetat i d'una ambigüitat que fan tremolar, sinó per les pròpies contradiccions del mateix.

Quan MentiRosa Díez entrà al Congrés en 2008 ho féu amb un suposat discurs regenerador de la política, denunciant els privilegis dels diputats, menyspreant el que considerava 'casta política', criticant 'els abusos' dels nacionalismes perifèrics i prometent 'aire nous' quan la seua biografia està a l'abast de qualsevol i justament ha consistit en això que ara denuncia: amb el PSOE ha estat diputada foral de Biscaia (1979-1987), diputada autonòmica al Parlament Basc (1987-1999) i consellera de Turisme durant set anys (1991-1998) en un govern participat pel PNB (!) i, finalment, eurodiputada (1999-2007). A més, ha estat candidata a l'alcaldia d'Ondarroa en 2003 i es presentà a les primàries del PSE en 1998 i a les del PSOE en 2000, perdent en ambdós casos.

En 2008, pocs mesos després de deixar el PSOE, ja tenia una nova paradeta, Unidad de destino en lo universal, Populismo y Demagogia, i després de quatre anys al Congrés en fer-se amb l'acta de diputada per Madrid, HorroRosa Díez ara tindrà al seu costat quatre diputats més, entre ells l'inefable Toni Cantó, gràcies al milió i escaig de vots rebuts diumenge passat. Total, i fins a 2015: 36 anys en cotxe oficial i un grapat de viatges a Brussel·les en primera classe. Per a parlar després de 'casta', 'privilegis polítics' i 'renovació'.

Si això és evident i està a l'abast de tothom, per què UPyD ha aconseguit uns resultats tan bons? Senzillament, per fer l'antipolítica, per vendre's davant l'electorat com si no foren polítics (Què són, doncs? Carnissers?), per no haver esmentat en campanya ni una sola ratlla del seu programa electoral o d'allò que aspiren a fer més enllà de recolzar els pobres xiquets obligats a parlar en llengües cooficials o reactivar els programes d'armament militar i per voler fer-nos creure que els conceptes 'dreta' i 'esquerra' ja no existeixen i que es pot parlar, senzillament, de 'progrés'. Populisme pur i dur.





I esta és l'essència d'UPyD: denunciar situacions que no es corresponen amb la realitat, presentar polítics que diuen que no ho són i fer política dient que no la fan. De fet, sembla que els seus candidats no coneixen ni el sistema electoral més bàsic, ja que, abans d'encetar la campanya, al seu compte de twitter Cantó anuncià que es presentava al Congrés “por mi ciudad, Valencia” quan la circumscripció de les Eleccions Generalíssimes és la província. Però és que ell no és polític; és actor. I ciutadà. .

Eixe és, en realitat, el nivell general d'UPyD i les intervencions de Toni Cantó en campanya insisteixen en eixa mateixa idea: el menyspreu a la Política. Un altre exemple claríssim el trobem en la vida 2.0 del senyor Cantó: durant la campanya es plantà a Castelló (encara que no era candidat per les terres del Nord) i denuncià amb un twitt que no es podia estudiar en castellà a cap escola pública de la capital de la Plana.

I no li tremolà el pols mentre ho escrivia, que conste.

Perquè clar, a Cantó, com a la resta dels militants d'UPyD els sembla que 'les llengües no tenen drets' (tampoc, per tant, els ciutadans que volen gastar-ne una en concret) i que cadascú ha de fer servir aquella que vulga en cada moment, com si fóra tan fàcil com triar entre posar-se una samarreta blanca o una negra. Això sí: ni una paraula dels milers de xiquets valencians que cada any no poden estudiar en valencià per falta de places, tot i haver-ho demanat en la matrícula, ni de la desaparició de l'ensenyament en valencià en secundària o en les carreres universitàries. Per posar només un exemple de la realitat lingüística del País Valencià.

L'èxit d'UPyD, en definitiva, es déu a que han sabut aprofitar que la gent està farta dels polítics per fer-nos creure que ells no ho són i en eixe sentit és fàcil advertir l'ús i abús que ha fet Cantó en cada entrevista del mot 'ciutadania', com si la seua llista electoral fóra una cosa nascuda de les places del poble i les assemblees de barri i no la conseqüència d'unes pseudoprimàries a la búlgara de la sucursal valenciana del partit de la més professional dels polítics actuals.

UPyD és l'antipolítica.


dimecres, 23 de novembre del 2011

El triomf de l'antipolítica (I)



Dos de les forces polítiques que han experimentat un considerable augment de la seua representació estes Eleccions Generalíssimes han estat el PP i UPyD. Els primers han guanyat mig milió de vots i en l'assignació d'escons s'han vist afavorits de forma molt evident per sistema vigent.

Dos exemples: a Cantàbria els conservadors s'han emportat quatre dels cinc escons en joc (el 80%, doncs) amb només el 52,2% dels vots vàlids. A Múrcia, que repartia deu escons, el PP ha arrasat amb el 64,27% dels vots, però ha guanyat huit escons (novament, el 80%).

Esta situació no ha estat, ni de lluny, a costa dels socialistes, que a Cantàbria han tingut un 25,18% dels vots i a Múrcia un 20,95% i, per tant, han guanyat els escons que els pertocaven, sinó de terceres forces: a Cantàbria el partit de l'ecs!president Revilla s'ha quedat sense escó amb un 12,54% (!) dels vots i a Múrcia ni UPyD, amb un 6,26%, ni IU, amb un 5,69%, han aconseguit representació al Congrés.

I així fins arribar als 30 diputats que el PP ha guanyat per sobrerepresentació: amb el 44,62% dels vots vàlids li correspondrien 156 diputats i no els 186 que ocuparan a les butaques del Congrés.

Efectivament, amics, estes són les maldats del sistema d'Hondt.

Així, si a Rajoy li ha beneficiat el sistema electoral (i no haver piulat res de trellat en un mes), amb UPyD ha estat tot el contrari: els seus resultats són excel·lents, amb més d'un milió de vots, però només han obtingut cinc escons: quatre per Madrid, amb un 10,29% dels vots, i un cingué per València, amb un 5,92% i vora 85.000 vots a tota la província. Amb un sistema més proporcional, o amb el mateix sistema però amb correccions per evitar estos despropòsits, UPyD haguera aconseguit més de 15 diputats.

Efectivament, amics, estes són les bondats del sistema d'Hondt.

Independentment de l'aritmètica electoral, que és tan entretinguda com inútil, em resulta cridaner l'èxit que ha tingut la formació UPyD a moltes províncies i a València en concret, ja que la sucursal valenciana d'HorroRosa Díez estava encapçalada per algú tan alié a la política com Toni Cantó.

Demà més.



dimarts, 22 de novembre del 2011

Una primera anàlisi dels resultats



Qualsevol anàlisi mínimament honesta del resultat de les Eleccions Generalíssimes de diumenge hauria de començar reconeixent el triomf de la dreta espanyola en sentit ample (UPyD, CiU, FAC you!) i del PP en particular. Rajoy ha necessitat només tres intents, cinc milions d'aturats i una crisi econòmica mundial per arribar a la Moncloa, però al remat allà el tenim.

A continuació caldria valorar l'hòstia dels socialistes, que s'han deixat quatre milions de vots pel camí i només han estat la primera força a les províncies de Barcelona i Sevilla, de forma que els néts dels sevillans de naixement han votat el mateix que els seus iaios. Estes dos províncies, a pesar de la distància que les separa, constitueixen una unitat universal: Barcevilla. O Sevillona.

La massacre socialista ha estat dramàtica a tot l'estat però a determinades circumscripcions podríem arribar a parlar d'acarnissament. És el cas de Múrcia, on el PP s'ha fet amb huit diputats i els socialistes s'han hagut d'acontentar amb només dos. O Cantàbria, ja que dels cinc diputats en joc, la dreta popular se'n emporta quatre i deixa els socialistes amb només un.

CiU ha guanyat sis diputats, posant en evidència que els catalans continuen el camí de l'autodestrucció: han votat massivament una llista encapçalada per un paio que ha insultat andalusos, gais, àrabs i la intel·ligència i les formes normals de fer política. Cap català pot mostrar-se preocupat per la majoria absolutíssima del PP a Espanya i ignorar que a Catalunya la dreta extrema de CiU s'ha convertit en la primera força amb un 30% dels vots i que l'extrema dreta del PP ha passat del 20%.

A una altra nacionalitat histèrica, Euskadi, la desaparició d'ETA ha disparat Amaiur, que es converteix en la primera força basca, seguida del PNB. Els socialistes són, paradoxalment, els gran perjudicats per la imminent pacificació del País Basc. Em vénen al cap idees malèfiques...

Izquierda Unida esdevé la gran beneficiada per l'hecatombe socialista. O no? En un moment de crisi generalitzada i en el qual els socialistes perden 60 escons, les llistes de Cayo Lara n'augmenten només nou, dels quals dos corresponen a Iniciativa per Catalunya a la província de Barcelona i un altre a Saragossa que s'emporta la Chunta. Si tenim em compte que Llamazares també va més o menys per lliure per la nació asturiana, els motius de celebració dels comunistes són menors: només València, Sevilla i Màlaga.

I ara arribem a la sorpresa del diumenge: els jacobins d'UPyD se disparen a tota Espanya i es fan amb quatre diputats per Madrid i un per València i es converteixen en tercera força a la capital espanyola i a la comunitat atòmica que l'envolta. I també al cap i casal valencià. Este fenomen mereixerà, però, una anàlisi més detinguda, però només dir que els valencians no hem enviat Toni Cantó a Madrid: ell ja hi vivia allà.

Des de València, en canvi, sí que hem aconseguit enviar a la Villa y Corte un suecà de part de Compromís. A les noves Corts Generals de la X Legislatura els valencians comptarem amb una veu pròpia amb accent de la Ribera del Xúquer.

No tot anava a estar tan malament.



divendres, 18 de novembre del 2011

Debat a quatre a Canal 9


Abans del #debatc9 #dbtc9 un capítol d' #americanhorrorstory per obrir boca.

L'anunci de la fundació dels desamparats em posa els pèls de punta. #debatc9 #dbtc9

Qui ha pintat a la Piñero? Un ximpanzé borratxo? #debatc9 #dbtc9

Comença Pons. Xifres, xifres i xifres de memòria. El joc el donarà en la rèplica? #debatc9 #dbtc9

Comença Pons. Xifres, xifres i xifres de memòria. El joc el donarà en la rèplica? #debatc9 #dbtc9

@Marmota_Maligna Si Histriònic Pons no em tinguera blocat li ho explicava ben a gust...

Un café per Ricardo Sixto! #debatc9 #dbtc9

"Sí, però en Àlaba tenen la ETA" ha pensat Histriònic Pons #debatc9 #dbtc9

Moment llauro de Baldo: la PAC agrària i les trampes per a la mosca blanca. #somsatsuma #debatc9 #dbtc9

Lo de Sizzzzzzzzto és de conya. #debatC9

'O gobierna el Partido Popular o gobierna el Partido Socialista' diu Piñero sense adonar-se'n que eixe és el problema. #debatc9 #dbtc9

Els gràfics de Piñero no estan tan mostosos com els de Pajín, però fan la meteixa pena. #debatc9 #dbtc9

"Nos ens poden llevar els nostres dretzzzzzzzzzzz" se lamenta Sizzzzto. #debatc9 #dbtc9

Si Lenin alçara el cap estaria més viu que Ricardo Sixto cc @JosepFBisbal #debatc9 #dbtc9

Quantes voltes ha dit 'cambio' Histriònic Pons? #debatc9 #dbtc9

Ara és quan Sizzzzto ens diu que estem tots morts i que res d'açò ha passat de veritat? #debatc9 #dbtc9

Jarl! Pons encara se'n recorda de com es parla en valencià! #debatc9 #dbtc9

Pons ha dit 'tomat'. 'Tomat'. #debatc9 #dbtc9

Piñero parla de l'AVE con si ella haguera posat totes les travesses de les vies. #debatc9 #dbtc9

De conya: Pons critica l'AVE a Madrid i diu que el gasta 'la gente importante'. Ale, que el desmunten. #debatc9 #dbtc9

Baldo s'ha crescut. "Contra la por, sense por". #debatc9 #dbtc9

Wait, no hi ha ningú d'EU per defensar el paper jugat per Ricardo Calimero Sizzzzto? #debatc9 #dbtc9

Quin és el sentit de començar cada intervenció amb un 'bona nit'? Demostrar que és una dona educada? #debatc9 #dbtc9

"Buenas noches y... y ya se apañarán ustedes con su voto. A chuparla" #debatc9 #dbtc9

Piñero reivindica el llegat de ZP: "Buenas noches y buena suerte". #bastaya #debatc9 #dbtc9

Que Pons, que porta anys encadenant càrrecs, parle de 'las moquetas' és un insult a la intel·ligència. #debatc9 #dbtc9

O_O del 'Cuéntame' a la 'spanish revolution'. Pons no té límits. #debatc9 #dbtc9

Després d'escoltar a Pons, la possibilitat que Europa ens impose un administrador no em sembla tan malament #debatc9 #dbtc9

He fet 40 tuits durant el #debatc9 #dbtc9. Un per cada espectador. Buenas noches... y buenas noches, otra vez.




dijous, 17 de novembre del 2011

Altres tres converses impossibles durant la ressaca d'una guàrdia


UNA

Saps si Mediamarkt tanca a migdia? —em pregunta un client mentre esperàvem que ens notificaren la sentència del seu cas.
Crec que no —conteste.
­— És que vull anar a comprar-me un joc de matar que ha eixit nou, saps quin dic?
L'he vist anunciat a la tele, però no sé com es diu —vaig mentir.
Té bona pinta... i ja que no puc matar a tots els funcionaris d'este jutjat, almenys mataré zombis.


DOS

Ací tens la sentència. Ara no pots portar durant huit mesos cap vehicle a motor.
I com vaig a treballar?
Això és cosa teua...
T'ho pregunte perquè jo treballe en el poliment, i allí gastem una màquina per a polir el pis.
I què?
Com has dit que no puc...
Que no pots conduir cap vehicle a motor... però una màquina de polir no és un vehicle i va a llum, veritat?



TRES

Martí, vamos a tomar declaración a su cliente. ¿Sabe si viene medicado?
Me ha dicho que se ha tomado sólo dos pastillas, y que se ha olvidado de la tercera.
­— ¿Y cuáles se ha tomado?
No está seguro, señoría. Dice que no recuerda si se ha olvidado de la medicación prescrita para la epilepsia o para la esquizofrenia.

El jutge sospira i resol:

Será mejor que no nos la juguemos: envíelo a casa y le dígale que vuelva el viernes... pero medicado.


dimarts, 15 de novembre del 2011

Tres converses impossibles durant una guàrdia


UNA

¿Me dice su nombre, letrado? em pregunta un agent de la Guàrdia Civil de Trànsit, una unitat amb la qual no he coincidit en massa guàrdies.

Li'l dic.

¿Perdón?

Li'l torne a dir.

¿“Martí”? Vaya... ¿es usted extranjero?

La veritat és que cada dia més.


DOS

¿Sabes qué te digo?
­— No, no lo sé...
Que si tengo que ir a la cárcel, pues que iré...
A ver, no tienes que ir a la cár...
­— Además, así tendré el gimnasio gratis.

La veritat és que sí que deuries anar a presó.


TRES

Letrado, hable con su cliente porque yo creo que este tío está medio subnormal.
Sí, señoría.

Parle amb el client:

A ver, ¿vas al psicólogo?
Claro. Y también al psiquiatra.
Perfecto... ¿Y qué te han diagnosticado?
¿Qué?
¿Que qué tienes?
Ah, pues dicen que tengo epilepsia, transtorno de personalidad y esquizofrenia.
Una más y hacemos póquer...
­ Pero bueno, mi madre lo que dice es que estoy un poco loco.

La veritat és que les mares sempre tenen raó.


dilluns, 14 de novembre del 2011

Ja tinc el vot preparat







11 segons (o 'El debat')


Esta primera setmana de campanya electoral ha portat el mateix ritme que la meua vida sexual: pausat. Només cal eixir al carrer per adonar-se'n que els diferents partits polítics estan desenvolupant una campanya de baixa intensitat: uns, perquè no poden arribar a més; els altres, perquè no volen. 

Els motius d'esta campanya tan aigualida són diferents: la campanya de les municipals està encara molt recent, els partits no volen fer ostentació en una situació de crisi generalitzada i, sobretot, la desafecció de la ciutadania envers els polítics no aconsella exagerar la presència al carrer de les candidatures per evitar la saturació.



dijous, 10 de novembre del 2011

L'ombra de Camps



Els primers moviments d'Alberto Fabra (aka Alberto Fabra-Mohedano) com nou i flamant Molt Honorable de tots els valencians després de la caiguda als inferns de Camps va descol·locar a molts, ja que en som massa els que vam vore el recanvi de qui havia personificat el pitjor de la política (i també un bon grapat de malalties de qualsevol compendi de psiquiatria) per un homenet gris i sense personalitat com un pas enrere en la política-espectacle que veníem gaudint i patint a parts iguals des de feia massa anys.

Les primeres decisions de Fabra-Mohedano van insistir en eixa mateixa idea i, a banda del fet de rebre als grups de l'oposició, de concedir entrevistes no pactades als mitjans, de reunir-se amb entitats a les quals Camps havia ignorat, com ara Escola Valenciana o la principal associació de víctimes de l'accident de metro de Jesús, d'anunciar que permetria l'oposició accedir als expedients més compromesos, de replantejar-se la imbecil·litat aquella del model educatiu trilingüe, de permetre la presència de l'oposició a Canal 9... en fi, de fer allò que qualsevol governant democràtic faria però que al País Valencià semblava una quimera, per un moment va semblar que els partits de l'oposició es quedarien sense el seu principal argument per fer política: la pròpia existència de Camps.

Ara, tres mesos i escaig després del lisèrgic i estupefaent anunci de la dimissió de l'ecs!Molt ecs!Honorable, i tret d'aquelles bones intencions, encara no hem vist res que ens permeta albirar que el nou executiu fabrià (fabrista o fabriàtic) aportarà cap novetat seriosa a la política desenvolupada pel seu antecessor, entre altres coses perquè Fabra no només ha heretat un executiu format per consellers de Camps, sinó perquè la Generalitat continua en estat catatònic i perquè l'ombra de qui governà este país a colp de despròposit és més llarga del que molts podien imaginar: molt més de la que projectaven les maquetes que Calatrava encolomà a la Generalitat per només 15 milions d'euros.

Més llarga, fins i tot, que la que hagueren projectat les torretes si algun dia s'hagueren arribat a fer.



dimecres, 9 de novembre del 2011

Matt i Joan Ribó


Este cap de setmana, amb una inevitable ressaca, vaig assistir a un acte electoral en el qual participaren el candidat de Compromís Joan Baldoví, el diputat Enric Morera i el regidor de l'ajuntament de València Joan Ribó.

Abans d'atendre els mitjans i, per tant, d'encetar l'acte, vam fer un café a un baret i la providència volgué que em tocara seure al costat de Ribó i davant de la filla d'onze anys d'una companya de Compromís.

Tu qui eres? —preguntà la xiqueta.
Jo sóc Joan —contestà, és clar, Joan Ribó.
Ell és Martí —m'introduí la xiqueta, contra la meua voluntat.

Vaig traure el morro del café amb llet per dibuixar un somriure.

Hola Joan vaig anunciar.
Martí té un gos... reprengué la xiqueta.
Ah, sí? —fingí interés Ribó.
... i li diuen Matt, té ratlles, sembla un tigre...
No crec que a Joan li importe res d'això, bonica.
... i li parla en castellà.

Vaig guardar silenci.

Xiqueta, segurament això encara li importa menys —vaig protestar.
Li parla en castellà? —però, preguntà Ribó.
Sí, perquè diu que Matt és xurro.

I a mi em preocupava causar una mala impressió perquè portava de casa una lleugera ressaca...

dimarts, 8 de novembre del 2011

Postals valencianes: campanya en la marjal





El debat, tuit a tuit

 
Em pense que seguiré el #caraacara a @levante_tv amb els amics del #raonem

A Rajoy no li cap la llengua a la boca #raonem #seacabóelcirco #reiniciaeldebate #11segonscompromís

Alicia de Miguel ha dit bona nit. Era la quota en valencià del PP. #raonem


@radiocable me imagino que destacarás el hecho de que el día del cara a cara los HT sean #seacabóelcirco y #reiniciaeldebate ;)

I quines eses ens regala @MireiaMolla al #raonem ;-) #11segonscompromis

No són corbates blaves; són collars amb corretja #raonem #11segonscompromis

És possible q Rubalcaba estiga més nerviós q Rajoy? #raonem

De qui ha estat la idea de citar el nombre de visats dels arquitectes? :S #idealoca #raonem

Rubalcaba está en tonos mate. Rajoy opta por el brillo. :P cc @xavibellot #raonem #11segonscompromís

Els primers plànols de Rajoy són CRIMINALS #semblamònguer #raonem

O_O Rajoy se tira la figa al llom i diu: Ushted mieeeente #raonem

Ara és quan Lidia Lozano fa el baile chuminero i la Esteban es menja un iogurt? #raonem #caraacara

Rajoy es rubio #raonem

Alberto Mohedano-Fabra en contra d'eliminar les diputacions. '¿Y qué haré con el chiquitín?' ha declarat. #raonem #11segonscompromís

Tots sabem que Rajoy no és de Twitter. Ell és de Badoo. #raonem

Quan acabe el debat entre estos dos em posaré un capítol de The Walking Dead. Bàsicament per no canviar de tema. #raonem #11segonscompromís

Però és que Rajoy no s'ha preparat un puta intervenció?? #marianosabeleer #raonem #11segonscompromís

Mariano fa risa. #raonem

Rubalcaba s'ha llegit el programa del PP. Mariano no. #raonem

Rajoy volia fer gràfics en #comicsans però no li han deixat. #raonem

¿ququququququqquququququqé cosas dice? #rubalcabafacts

Ja és la tercera volta que les cares de Rajoy em fan riure XD #raonem #11segonscompromís

La paraula més pronunciada per Rajoy: 'inshidia' #raonem

#estoyconRajoy... en la cama #raonem

Mariano Rajoy: "Los gais se podrán casar... pero con mujeres" #raonem

'Mujeres que llevan su casa' O_O #muerto #raonem

Inshidioshosh homosheshualesh #raonem

Rajoy Edison inaugurava la llum en 1983. #raonem

"Fantástico gráfico" de Rubalcaba? #meloexpliquen #raonem

La niña de Rajoy? Ha crescut, és lesbiana i vota UPyD només per fer la mà. #raonem

Rajoy ha dit que Cazalla i no sé quin altre poble estan a Càdis i resulta que estan a Sevilla. I jo em pregunte: i no és igual? XD #raonem

Quan PP/PSOE diuen que la sanitat és 'universal' volen dir que hem d'anar a Saturn a demanar cita amb el metge? #raonem #11segonscompromís

#rajoygana de cintura para abajo. #raonem

La setmana que ve Mariano i Alfredo faran un altre debat ben interessant: boxers o slips. #raonem

Rubalcaba "Hay dos posibles gobiernos". Eixe és el problema. #raonem #11segonscompromís


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails