Mentre em recuperava d'una nit de divendres estupefaent i durant la qual vaig protagonitzar un escàndol públic a la discoteca més heterosexual de València amb un gadità de vora dos metres d'alçada, el Consell de Ministres decretava la situació d'estat d'alarma (Alarma, contracció de l'expressió al arma, per cridar a les armes, possiblement de l'italià allarme) com a conseqüència de la vaga salvatge dels controladors aeris i, també, de la pròpia incapacitat del Govern per posar-hi solució.
Estem aquells que considerem que les alertes dels serveis i les agències d'intel·ligència internacional no mereixen cap credibilitat perquè ens hem empassat la primera temporada de Rubicon. I ens ha encantat tant com l'etimologia del mot 'alerta': de la locució italiana all'erta! 'crit per a ordenar els soldats a posar-se drets', de erta 'aixecada', participi femení de ergere, del llatí erĭgĕre 'alçar'.
Entre les tendències que apunta l’article hi ha de tot: des de la fricada snow glam, que aposta per tornar a traure de l’armari els anoracs* i l’estètica esquí a l’encertadíssima dictadura del gris, que substituïrà el negre com a color de capçalera (almenys fins febrer o març, clar).
El mateix article consolida els quadres com element geomètric de la temporada i desapareixen definitivament, -per fi!- els rombes. De la mateixa manera, el càrdigan** no només sobreviu una temporada més sinó que esdevé la peça clau i el must masculí més evident, juntament a l’esmòquing***.
* anorac, de l'èsquim anorak, de anoré 'vent'.
** L’equivalent al càrdigan en femení seria la rebeca i és curiós que ambdós mots siguen dos epònims tan encisadors: mentre el càrdigan pren el seu nom del 7é compte de Càrdigan, el general britànic James Brudenell; la rebeca, en canvi, pren el nom de la protagonista de la pel·li Rebecca, de Hitchcock.
*** smòquing, de l'anglés smoking-jacket 'jaqueta de fumar', és a dir 'vestit d'interior per a fumar havent sopat'.
La qüestió és que als pocs minuts d’haver-me instal·lat i ja amb el llibre entre les mans, una família àrab es col·locà al meu costat: els pares eren joves i atractius, ella portava un biquini* negre i ell unes bermudes** roges molt curtes, i tenien un xiquet d’un any i mig amb un cap molt gran.
* biquini, de bikini, marca registrada per L. Réard amb el nom d'un atol del Pacífic, on s'experimentà la bomba atòmica.
** bermudes, del nom de les Illes Bermudes, clarament.
** bermudes, del nom de les Illes Bermudes, clarament.
No és cap secret que la calor té conseqüències sobre l'ésser humà, especialment sobre els més fràgils.
Canícula, del llatí canicŭla, íd., diminutiu femení de canis 'gos', nom donat a Sírius, de la constel·lació del Ca Major, que a l'estiu coincidia a la seua eixida amb la del sol, és el període d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor.
El resultat d'un bon còctel* sempre serà un munt de somriures forçats, una bona indigestió de foie**, un mareig causat pels vermuts***, els vins blancs i les copes de cava i tota una sèrie de converses absurdes, ridícules i fabulosament superficials.
Còctel: de l'anglés cocktail 'cavall escuat' (literalment 'de cua de gall'), d'on 'cavall no de pura raça', 'home no noble, bord' i, finalment, en l'anglés americà 'beguda no genuïna, barrejada'.
Foie: mot francés, 'fetge gras'.
Vermut: de l'alemany Wermut 'donzell', per la substància d'esta herba usada en esta beguda.
Els primers eren coneguts com blue collar workers, per la granota blava s'entén, i els seus treballs eren els lligats a la indústria i, sobretot, a la siderúrgia. En canvi, els white collar workers, treballadors d'oficines principalment, eren aquells que vestien camisa blanca i corbata i que no es tacaven les mans a l'hora de produir.
És curiós que els castellans es referisquen al poal amb el mot 'cubo', ja que este objecte té forma de qualsevol cosa tret de cub. O de 'cubo'. Este fet, però, té una explicació senzilla, i no és perquè els castellanoparlants no hagen assolit uns mínims coneixements de geometria per poder moure's pel món o, el que és el mateix, per a parlar amb propietat, sinó perquè en castellà el 'cubo' (geomètric) deriva del llatí cubus, mentre que el 'cubo' (de fregar, per exemple) deriva de 'cuba', i este del llatí cupa.
Estic convençut, tot i que no hi ha cap fet objectiu que recolze la meua opinió, que durant 2011 es posarà de moda el berenar. La gent quedarà a casa o al saló de té (estil revival victorià) i prendrà café i dolcets per socialitzar o senzillament adoptarà la fórmula italiana de l'aperitivo, amb salat i combinats alcohòlics, i que el món anglosaxó ha tingut la poca vergonya de batejar amb el nom de drunch.
Òbric parèntesi. Si el brunch era la barreja de breakfast i lunch, el drunch ho és de dinner i lunch. Busca qui t'ha batejat. Tanque parèntesi.
Estralejar (v), que deriva d'estral (destral en català de dalt), és la forma dels valencians per referir-se a una situació en la qual hom (i sobretot don) parla molt i exaltadament, però també quan critica, marparla o, senzillament, posa a parir un altre. Este mot, molt comú al País Valencià i que la iaia gasta sobretot en la frase “No em faces estralejar!”, només el recull el Diccionari català-valencià-balear i, com a curiositat encara més freak, cal dir que els xurros valencians l'han adoptat amb el mateix significat amb la forma estraliar però, en canvi i paradoxalment, alguns pobles de Conca encara conserven la forma valenciana estralejar amb pronúncia castellana, clar.
- Ho sent, és que no em baixa més -em va confessar quan vaig començar a practicar-li una fel·lació (del llatí fellatio, -onis derivat de fellare 'xuclar, mamar').
- Cony, doncs jo em negue a llepar-te el prepuci! (del llatí praeputium)- vaig protestar.
No obstant l'incident -que podia haver-se evitat amb un senzilla intervenció de fimosi (del grec phímosis, derivat de phimó)- tot acabà estupendament.
Fetitxe
He dit alguna vegada que no sóc particularment fetitxista i tot i que no estic en contra del fet que cadascú cultive les seues fílies (i fòbies) sexuals de la manera que considere més convenient (o inconvenient), en el meu cas m'agrada practicar el sexe d'una forma, podríem dir, convencional.
'Fetitxe' és la forma en la qual hem adaptat al valencià/català el fetiche castellà, del francés fétiche, que derivà de l'italià feticcio, adaptat del portugués feitiço.
- La verdad es que las fotos te salen guapas. En vez de estar aquí podrías estar en un fotomatón haciendo fotos a la peña.
Vaig respirar profundament i vaig valorar la conveniència d'explicar que la gràcia del fotomaton és que no necessites cap fotògraf perquè la foto la fa la maquineta de forma automàtica, però em va semblar cruel acabar amb la il·lusió d'estes dues sabates: qui sap si estan convençudes que a dintre dels fotomatons hi viu algú?
El mot 'fotomaton' (fotomatón, amb accent en llengua cristiana), ve del francés Photomaton, una marca registrada als anys 20 del segle passat, formada per Photo-, (auto)mat(e) i el sufix -on.
Etimològicament, el mot està comport de ‘geron’ (vell, ancià) i ‘philie’ (amor, inclinació). Quan el/la jove cerca un iaio, se’n diu alfamegàmia; però si l’objecte de desig és una iaia, aleshores es parla de matronolàgnia. La gerontofília vindria a ser, en poques paraules, l’antònim de la pedofília.
Herpes
Herpes, del llatí herpes, i este del grec hérpes, hérpetos, derivat de hérpo 'arrossegar-se, serpentejar', perquè és una afecció que s’escampa per la pell. En efecte, tinc un herpes al llavi.
Malgrat això, com deia, últimament una veueta m'ha rondinat al cap la idea de fixar els termes de la relació que mantinc amb el xurret i potser siga perquè estic fent front a esta relació d'una forma neuròtica i histèrica*, exactament com ho faria una persona amb vagina.
'Histèria' deriva del grec hystéra, que significa 'matriu' -d'ací el mot 'histerectomia': extirpació de l'úter- perquè els grecs consideraven que esta malaltia nerviosa afectava només les dones. Misogínia clàssica, doncs.
Tot i que està de moda fer ús del terme francés (paillettes), totes les llengües llatines tenen en seu mot particular per definir estos minúsculs discos brillants que s'enganxen a la roba amb una puntada de fil i que poden arribar a produir atacs d'epilèpsia.
Així, en valencià i en italià ha estat esta condició brillant la que ha donat lloc als mots 'lluentó' (o 'llustrí') i lustrino, però els nostres veïns ibèrics, en canvi, han batejat les paillettes amb mots derivats de la forma lenticular, açò és, de llentilla, i en espanyol són lentejuelas i en portugués lantejoula.
Pantaix
Quan algú pantaixa (o panteixa, panteja o pantega) significa que respira agitadament i, segons el Grec, el mot deriva del llatí phantasiare, pronunciat vulgarment pantasiare 'somiar, tenir un mal son', derivat de phantasia, del grec phantasía 'imatge, aparició; imaginació'. El mot prengué este significat en la nostra llengua per la respiració agitada que sol provocar un malson
El meu xurret, en canvi, no fa ús de 'cubo' per referir-se al nostre poal sinó que empra el mot 'pozal', derivat de 'pozo', igual que el nostre poal deriva de pou.
Esta no és, però, la única coincidència etimològica que ens uneix al meu xic i a servidor, ja que, de la mateixa forma, el meu xurret es refereix a les trenilles de les sabates no amb el castellà estàndard 'cordones' (del francés cordon), sinó amb el mot 'trencillas'. Com resulta obvi, els diminutius de trena i de 'trenza' deriven del llatí trina, que significa triple, segons el Grec, en al·lusió als tres feixos de cabell entreteixits que formen una trena.
Descartada la possibilitat que ZP i els seus ministres plantegen solucions econòmiques veritablement progressistes i efectives, només ens quedava el consol d'esperar que feren alguna cosa bé en la resta d'aspectes de la cosa pública, però els fets han demostrat que el mot 'pusil·lànime', del llatí pusillanĭmis, format per pusillus, -a, -um 'xicotet' i animus 'ànim' i que s'aplica a aquells que són febles d'esperit, és el més condescendent per qualificar la inacció del Govern de la Confederació Ibèrica de Nacions en temes capitals.
La queli és un metaplasme apocopat que naix a la zona alta de les ciutats per fer referència a allò que s'ha conegut sempre com l'assistenta. És un neologisme recent que té un evident tarannà eufemístic -per no haver de dir allò de xaxa- i que condensa la fórmula 'la que limpia' en només 'la queli'.
Òbric parèntesi etimològic. Alguns han volgut vore en 'la queli' alguna reminiscència del caló queo, referit a 'casa', però crec que això és buscar tres peus al gat. I no cal. Tanque parèntesi etimològic.
La gastronomia anglosaxona és pesada, calòrica, excessivament elaborada i insana i, en definitiva, gens recomanable. Existeix, com en qualsevol cosa, una excepció a destacar: el rosbif, que és un plat de vedella rostida lleugerament, de forma que queda crua per dintre.
Òbric parèntesi etimològic. ‘Rosbif’, calcat de la fonètica anglesa, és la forma en la qual hem adaptat a la nostra llengua l’original roast beef. Tanque parèntesi etimològic.
A més d’art, però, Londres ofereix la típica gastronomia britànica (els sandvitxs* del Tesco, bàsicament) i justament per això ens vam delectar amb menjar xinés, thai i japonés, tot i la por que els tinc als asiàtics.
sandvitx és un epònim ben britànic, ja que deriva de l'anglés sandwich, del nom de John Montagu, quart comte de Sandwich, el cuiner del qual ideà esta mena de menjar simple perquè el comte no hagués de deixar la taula de joc.
En un dels viatges que he fet al llarg de la guàrdia a la caserna de la Guàrdia Civil un dels agents d’Investigació m’ha dit que el sergent de la comissaria volia parlar amb mi d’un assumpte personal.
sergent, del francés (sergent), deriva del llatí serviens, servientis, participi actiu del verb servire i manté la e en la primera síl·laba en català, anglés (sergeant) i italià (sergente). Per què en castellà (i en portugués) han canviat eixa e per una a jo no ho sé. Ni m’importa.
Diumenge de matinada tornava a casa en tren, després de passar una nit alcohòlica i mogudeta amb uns amics, quan va seure davant meu una xica jove, no especialment atractiva, però amb uns ulls molt bonics. Després de donar-me los buenos días començà a preparar un mate amb un termos* amb aigua calenta.
*El termos o got Dewar (en cristià termo) té una etimologia ben interessant: deriva de la marca comercial Thermos gmbH, que fou la primera a comercialitzar este recipient que manté la temperatura dels aliments, inventat per James Dewar.
No m’agrada no reconéixer la música que sona durant tota la nit, no m’agrada sentir-me antiquat perquè porte unes converse, per exemple, i no unes sabates blanques de xarol*, no m’agrada que em presenten com ‘Rasoir’ i no com ‘Martí’...
*Xarol, del portugués charâo 'laca', i aquest, del xinès txat-liao, compost de txat 'vernís' i liao 'tinta; tintura d'oli'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada