divendres, 28 d’octubre de 2011

El pantaix de Matt


Quan Sacri ve a casa em toca emportar-me Matt a ca la iaia perquè netejar amb el gos pel mig és impossible i, també, perquè Sacri li té por. Així, cada dijous deixe Matt amb la iaia (al sofà de la iaia exactament) i allí es queda dormitant fins que hi arribe a hora de dinar.

No sé com s'ho fa (ha de portar una mena de rellotge intern) però a les dos del migdia en punt està darrere de la porta esperant-me amb ganes de jugar i m'arrapa les sabates, fa com si em mossegara, s'amaga perquè vaja a buscar-lo o comença a córrer com un tarat corredor amunt i corredor avall fins acaba amb un pantaix de por i es deixa caure al terra per provar a recuperar la respiració.

Òbric parèntesi etimològic. Quan algú pantaixa (o panteixa, panteja o pantega) significa que respira agitadament i, segons el Grec, el mot deriva del llatí phantasiare, pronunciat vulgarment pantasiare 'somiar, tenir un mal son', derivat de phantasia, del grec phantasía 'imatge, aparició; imaginació'. El mot prengué este significat en la nostra llengua per la respiració agitada que sol provocar un malson. Tanque parèntesi etimològic.

Mentre tot este espectacle té lloc la iaia ens mira com si no estiguérem bé (ni el gos ni jo), però quan li pregunte si Matt s'ha portat bé la resposta depén del seu estat d'ànim: si la iaia ha passat un bon dia sempre em diu el mateix: “Com un home, s'ha portat com un home”; si la iaia, però, ha tingut un dia excel·lent la cosa va més enllà: “S'ha portat molt bé: este gos es una bellíssima persona”; i si el dia ha anat regular la cosa es complica: “En tot el matí no s'ha alçat del sofà. No havia vist mai un gos tan dropo”.

Ahir, però, sembla que la iaia havia tingut un matí una miqueta lleig, perquè en arribar i posar-me a jugar amb Matt per terra no esperà que li preguntara com s'havia portat el gos i amollà: “No li faces tantes festes al gos perquè ja és vell i qualsevol dia es mor i, entonses, ja vorem què fas”.

Matt i jo ens vam quedar de pedra. Vam seguir amb la mirada com la iaia anava a la cuina i quan tancà la porta no vaig poder evitar continuar jugant amb Matt i dir-li a l'orelleta mentre provava a traure-me'l de damunt: “No faces cas, Matt, que tu no et moriràs mai”.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Uf! de la iaia, cada dia més fan. Cuida-la molt i malcria-la més.

marta (volar de nit) ha dit...

L'apunt etimològic és molt bo, i l'àvia i en Matt també!!! M'has fet venir tendresa de pensar en el bon caràcters d'alguns animalons, com ara el meu gat Negret que també espero que estigui per aquí molt de temps. Feliç dimarts!

Josep Lluís ha dit...

Hui em diu un amic, que parla en castellà (però que com ve d'una família valencianoparlant, de tant en tant amolla espardenyades interessants):

Si le digo que me voy fuera, a mi madre le entra un pantais...

I buscant per google pantaix dins de l'expressió "entrar un pantaix", m'ix el teu blog!

U desenvolupa molt d'amor pels gossos. La iaia vol evitar-te el patiment, prent-t'ho a bé :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies Josep!

Ai, els diglòssics... són una mina! ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails