dimecres, 20 d’octubre de 2010

Alerta terrorista

Fins i tot aquells que tenim cames perquè no tenim memòria, recordarem que fa un parell de setmanes Europa es va despertar sota una suposada amenaça terrorista que es traduiria en atemptats imminents contra els interessos estratègics i turístics del continent.

Així, els primers en llançar esta alerta foren els responsables del Departament d'Estat dels EUA, però durant els primers dies d'octubre s'hi van sumar els serveis secrets de Regne Unit, de Suècia, de Canadà i de Japó i els governs de tots estos estats, tot i que l'única font citada eren els informes nord-americans, van recomanar els seus súbdits que extremaren les cauteles si se'ls ocorria posar un peu a Eurodisney, fer una passejada en vaporetto pels canals de Venècia o visitar el Bundestag alemany.

Potser i amb una miqueta de sort durant aquells dies algun usuari del metro d'alguna capital europea estiguera més atent als moviments sospitosos de possibles terroristes del que ho estaria un dia qualsevol, però el que és innegable és que la majoria vam viure aquelles jornades amb la mateixa tranquil·litat que vivim el dia a dia.

La indiferència de la població envers les advertències dels serveis d'intel·ligència obeeix a tres causes diferents: una gran majoria d'europeus ni tan sols s'hauria assabentat de la notícia en no haver llegit cap diari ni haver entés què deia la televisió; una altra part, molt més crítica, consideraria que és impossible prendre's seriosament les recomanacions dels mateixos serveis secrets que no van preveure que quatre talibans pensaven estavellar avions carregats de passatgers contra els gratacels de Nova York; i, per últim, estem aquells que considerem que les alertes dels serveis i les agències d'intel·ligència internacional no mereixen cap credibilitat perquè ens hem empassat la primera temporada de Rubicon.

I ens ha encantat tant com l'etimologia del mot 'alerta': de la locució italiana all'erta! 'crit per a ordenar els soldats a posar-se drets', de erta 'aixecada', participi femení de ergere, del llatí erĭgĕre 'alçar'.





4 comentaris:

Clidice ha dit...

no fotis! i jo sense alertar-me! catxis! (sóc dels alertadors i plego)

Fronteres Difuses ha dit...

Bon detall el de l'italià... ni idea en tenia.

xu ha dit...

ens encanta, doncs, el verb 'ergere'.
Però que recordi, últimament no ha vist 'alerta' al rodamots. Surprise!

Anònim ha dit...

*he

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails