Pàgines

▼

La iaia *







El voladoret
Abans d’instal·lar-lo li’l vaig mostrar a la meua iaia. Ella em va ensenyar la paraula voladoret, perquè per a mi era senzillament un molinet de vent. Em va contar que quan ella era jove, hi havia un home que anava pels pobles i canviava voladorets per una peça de fruita, per un plat d’arròs o per un tros de pa. Li he intentat explicar que això hui seria inacceptable, perquè la permuta va en contra de l’economia de mercat i faria perillar tota l’estabilitat dels sistemes financers, però ella no ho ha volgut entendre.

La iaia i De la Vega 
"- I qui és eixa?
- Iaia, per favor! És la Vicepresidenta!
- Qui?
- Xe, iaia! La que entrevistà l’altre dia Ana Rosa mentre dinàvem!
- Ah, la que té cara de periquito? -amollà la iaia". 

Conversa a tres
"- Este gos no està massa gros? -em tirà en cara mentre Matt feia guàrdia a la porta de la cuina.
- Que va, iaia -vaig dir. El problema és que estava massa prim i, clar, ara sembla gros, però jo crec que l’índex de massa corporal de Matt és el correcte.
- Està gros -insistí la iaia, obviant el meu comentari, i afegí: Mira quin pit i quina panxa que té.
- Matt, no faces cas a la iaia. Que estàs fabulós". 

Fer-se vell 
"La iaia va decidir acurtar la història i ens explicà que el dia anterior estava tallant-se les ungles dels peus (!), seguda al vàter (!!), quan les saies van esvarar amb la tapadora del sanitari (!!!) i la iaia va caure al terra amb tan mala sort que es va pegar amb el cap contra la porta del bany". 

La iaia s'ha desbaratat 
"I és que serà vella i estarà desbaratada però no ha oblidat que és una dona i que la irracionalitat és el principal tret del seu gènere i el xantatge emocional la principal arma". 

La rentadora 
"Li vaig treure el manual de les mans i comproví que la iaia estava seguint les instruccions en portugués". 

Huit-huit 
"Li he dit que vaja amb compte, perquè des que feu els 88 anys (huit-huit, que diu ella), el seu caminar s'ha ressentit i és més inestable." 

La iaia dialectal  
"La iaia em va consolar només com ella sap fer-ho, amb un refrany castellà pronunciat amb una barreja d'accents manxec i andalús, perquè quan la iaia parla castellà ho fa així, en una mescla de dialectes de les nacions manxega i andalusa."  

Els comptes de la iaia 
"La iaia no només no s'ha adaptat a comptar en euros, sinó que ha deixat de fer-ho en pessetes i duros i ha tornat encara més enrere: ara els xavos, els quinzets i les aguiletes (ailetes en llengua cabasseta) són per a ella la moneda corrent". 

La iaia i el tio Herbasser 
"Així, si tenim en compte que la iaia no passa del metre i mig d'alçada i que vesteix sempre de negre absolut hi ha dies en els quals em recorda més una panderola que no pas una persona humana". 

La nevera de la iaia 
"- Quina llàstima, tot just abans de vindre a la platja havia comprat una caixa de 'palitos de merlusa' congelats". 

El somni de la iaia 
"- Crec que tinc un trauma.
Vaig deixar la meua forqueta i vaig preguntar:
- Un trauma? En quin programa de la tele ha escoltat això?
- Ho dic perquè esta nit he tingut un somni molt estrany i m'he despertat molt torbada". 

Les animetes santes   
"Recorde que jo estava en costura quan passà i quan aní a casa d'Ineseta tenien els dos xiquets estesos al llit, un al costat de l'altre amb la robeta encara banyada i bruta".  

La missa 
"- Fill, la iaia porta un mes encarregant misses per vore si açò se solucionava i ja has vist que ha donat resultat.
- Se pot saber què ha pres? I quants diners s'ha gastat, si se pot saber?
- Ja ho saps: el dilluns la missa estarà pagada, per si vols vindre.
- Com que estarà pagada? És una missa o un berenar? A banda, jo no crec en déu, iaia. Estic cansat de dir-li-ho.
- No digues mentides i pren-te el calentet, que es gelarà". 

"Però no sou els rojos els que digueu que tots els vots valen igual?" 

"La iaia, com la majoria de les velles, té la imperiosa necessitat de fer apunts a qualsevol cosa que escolta per la tele, bé siga una pel·lícula o un capítol de Los Simpsons. En el primer cas se limita a repetir una frase que li haja cridat l'atenció, però en el segon sempre protesta: “No sé quin tall de dibujos fan ara... si són tots grocs!"

"Al meu carrer vivia una dona que li deien la tia Polònia, i el seu home, Poloni, volia un hort i mon pare li va llogar un creïllar que teníem, però ell s'havia fet el compte que li eixirien, posem per cas, mil quilos de creïlles, però només li n'isqueren set-cents perquè, a lo vist, la terra era molt dropa, i ell i mon pare van renyir". 

I quan van obrir el nínxol, de mon pare només quedaven els queixals d'or que portava i com als altres gendres els donava respecte agarrar-los, el meu home els tirà mà i jo els vaig portar a una joieria de València i de l'or dels queixals vaig encarregar un anell per a ton pare i un per ton tio. 

Estralejar
- Quin canal tens posat? -em preguntà la iaia mentre esperàvem mon pare per a dinar.
- El quatre –vaig contestar, perquè la iaia no coneix les cadenes pel nom, sinó pel número del botó que cal prémer.
- Ja deia jo...

Mentre tot este espectacle té lloc la iaia ens mira com si no estiguérem bé (ni el gos ni jo), però quan li pregunte si Matt s'ha portat bé la resposta depén del seu estat d'ànim: si la iaia ha passat un bon dia sempre em diu el mateix: “Com un home, s'ha portat com un home”; si la iaia, però, ha tingut un dia excel·lent la cosa va més enllà: “S'ha portat molt bé: este gos es una bellíssima persona”; i si el dia ha anat regular la cosa es complica: “En tot el matí no s'ha alçat del sofà. No havia vist mai un gos tan dropo”

La relació que porten la iaia i ma mare s'enquadra perfectament en el prototipus del que farien una sogra i una nora de qualsevol país mediterrani: l'odi.

Quatre dits 
— A eixa dona li falta un dit de la mà!
— No, iaia; tots en tenen quatre.

Esclafar
— I ara per què vos ha pegat per esclafar les botelles buides? —em preguntà ahir la iaia, encara que fa anys que les xafem abans de tirar-les.
— Perquè quan les xafes ocupen menys espai.
— Clar, com si en les cinc navaês que té esta casa no caberen quatre botelles.
El malnom de la iaia és menyinyaque perquè la mare de son pare, una dona amb molt de geni i, també, amb tendència a bufar en caldo gelat, fou l'última del poble que deixà de portar el mirinyac, que és la falda interior amb una estructura de fils d'aram i tires de tela que es gastava al XIX per donar volum a les faldes exteriors.
— No sé qui l'haurà tocat, —m'ignorà la iaia— però volem vore el Cinc i només ixen ninots.
— No són ninots: és Jorge Javier —vaig contestar intuïtivament.
— No és Jorge Javier, —em va corregir la iaia— que hui és dissabte. 

La llista de la iaia
— Mira, encisam i ous no cal que en compres.
— Per això ho ha ratllat?
— Això és. Em compres pa, però del blau.
— No hi ha pa de color blau, iaia.
— Del que va en un paquet de coloret blau, home.
— Pa bimbo, no?
— Sí. Em portes també jamón lloc. 
"Per això, iaia, Matt no juga més amb mon pare i amb mi perquè siga gai, sinó perquè ens vol més".  
Ara que ho dius: resulta que la tia Pasqualeta tenia família a Foios, allà a l'altra banda de València, i una neboda seua se'n vingué al poble i es va casar amb un ferroviari, cosí de Furtaperes (!), i tingueren dos xiques, i una nit la major isqué a tirar el fem i passà un camió i 'xut!', la matà.  
"No és que jo conega molt negrets, però els veig passar pel carrer i dic, Senyor, amb el temps que porten vivint ací i la pell no se'ls ha aclarit ni una miqueta". 

Oronetes (I, II i III)
Fa vint anys que les primeres oronetes van arribar al corral de la iaia. Durant un parell de setmanes es van limitar a descansar als fils d'estendre i a tafanejar el pati per assegurar-se que no passava res fins que un bon dia es van decidir a construir el primer niu al costat d'una biga. 

L'estiu de la iaia
— Com ha passat l'estiu?
— A soles, molt a soles.
— A tu a voltes no te pica el nas?
— Què?
— Per fora. No te pica?
 



 
 

3 comentaris: