dimecres, 19 de gener de 2011

Adiós, mi amol



Al remat sembla que s'ha imposat el seny i mon tio ha decidit fer marxa enrere en el seu propòsit de emportar-se a casa la jove cubana amb la qual es va casar el mes de novembre i que tant de joc ha donat durant estes últimes setmanes a la meua família.

Tots han descansat i han pogut traure's el maldecap que suposava el fet d'augmentar la família d'una forma tan inefable, encara que he de reconéixer que jo tenia curiositat per comprovar quina cara posaria una cubana de vint-i-dos anys davant un plat d'arròs al forn de la iaia. O millor: d'un allipebre.

Òbric parèntesi. De tota manera, encara queda la possibilitat que mon tio es torne a fer enrere i decidisca no divorciar-se, una opció que no cal descartar tan alegrement. Tanque parèntesi.

La que més ha descansat, com resulta lògic, ha estat la iaia, a la qual no feia gens de gràcia l'aventura caribenya de mon tio.

- No pots imaginar-te, fill, quin descansó ha pegat la iaia. Este tema me tenia atemorida i fa un mes que no he pegat ull -hiperbolitzà la iaia de mala manera quan ens vam quedar sols.
- Una persona no pot estar un mes sense dormir, iaia. Això és impossible.
- Crec que demà encomanaré una altra missa per donar les gràcies al nostresinyor -afegí ignorant l'apuntació mèdica que acabava de fer.
- Què hòsties diu d'una altra missa?
- Fill, la iaia porta un mes encarregant misses per vore si açò se solucionava i ja has vist que ha donat resultat.
- Se pot saber què ha pres? I quants diners s'ha gastat, si se pot saber?
- Ja ho saps: el dilluns la missa estarà pagada, per si vols vindre.
- Com que estarà pagada? És una missa o un berenar? A banda, jo no crec en déu, iaia. Estic cansat de dir-li-ho.
- No digues mentides i pren-te el calentet, que es gelarà.

Em vaig fotre el nescafé d'un glop amb la intenció d'escapar, però la iaia no volia posar-m'ho fàcil:

- No s'hauran gitat junts, veritat?
- M'està preguntat si crec que mon tio i aquella xica han fo...
- No digues eixa paraula davant meu!
- ...llat?

La iaia guardà silenci abans d'afegir:

- Jo crec que no ho han fet. I tu?

Més silenci. Em tocava a mi:

- No, iaia, segurament no. Pot estar tranquil·la.

Només espere no anar a l'infern per esta mentida.


3 comentaris:

Clidice ha dit...

ara la por de la iaia és que no hagi un mig-cubanet pel camí ;)

Miquel ha dit...

De segur que això era un dels seues peticions en les misses pagades... =)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Sou malpensats, però encerteu: la iaia se teme lo peor... ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails