La iaia s'ha desbaratat

Avís: dones i ments benpensants: no llegiu el darrer paràgraf.

Sempre he tingut una relació excel·lent amb la iaia, però això ha estat fins ara: la pobra dona s'ha desbaratat en no aconseguir pair la separació del seu fill, germà de mon pare. La iaia ho veu com un drama sense precedents en la Història de la humanitat en general i en la història familiar en particular, i això que només és un divorci. 

 

Òbric parèntesi. Este caràcter conservador i ultramuntà de la iaia m'impedeix dir-li allò de 'sóc gai i tinc un nóvio xurro' perquè no vull matar-la. Ni ser desheretat, clar. Tanque parèntesi.

Ara la iaia es passa el dia en un estat de melangia gairebé napolitana i la desil·lusió que practica per la vida s'ha estés fins i tot envers les notícies que apareixen als informatius de televisió, les quals posa en dubte de forma sistemàtica.

Reòbric parèntesi. No, no és que iaia realitze una crítica objectiva sobre coses com la 'veritat oficial' o 'allò que ens vol vendre el sistema', frases més que palpades, sinó que posa en dubte la versemblança de qualsevol cosa: des de la clonació de ratolins a Barcelona al nombre d'accidents de trànsit de qualsevol cap de setmana. Retanque parèntesi.

Esta incredulitat i cinisme de la iaia fan que mentre dinem es donen converses com les que reproduisc a continuació mentre l'informatiu emet imatges d'alguna revolta a qualsevol país del món:

- Si tota eixa gent fóra de veres... estaríem afinats... -diu mentre es fot una cullerada d'arròs.

- Iaia, és gent de veritat que protesta per...

- Calla, home, calla... això és només una persona i el que fan és posar-la moltes vegades.

- Iaia, que no...

- Fes-me cas, fillet, que sóc més vella que tu.

O quan apareixen imatges d'un atemptat a l'Iraq:

- Si tota eixa sang fóra de veres no quedarien persones vives en eixe país -diu mentre fot una cullerada de fideus.

- Iaia, que és un atemptat de veritat causat per...

- Calla, home, calla... que això ho fan per ordinador i després ho posen cada dia.

- Iaia, que no...

- Fes-me cas, fillet, que sóc més vella que tu.

No m'agrada que la iaia siga tan cínica i que pose en dubte l'existència de revoltes populars o d'atemptats suïcides i prove a explicar-li-ho novament cada vegada més emprenyat, però ella es posa de mal humor i m'envia a fer la mà i em diu coses com ara que el meu germà sí que la vol de veritat o que jo no hauria de fer-la patir tant i acaba per amollar tres llàgrimes de cocodril per fer-me sentir malament.

I és que serà vella i estarà desbaratada però no ha oblidat que és una dona i que la irracionalitat és el principal tret del seu gènere i el xantatge emocional la principal arma.