dimarts, 18 d’agost de 2009

Tercera parada estiuenca: les guàrdies


M'he vist obligat novament a deixar enrere la platja i l'operació melanoma que tan gustosament estava portant endavant perquè hui he encetat una setmana de feina que espere que siga productiva, ja que tindré tres guàrdies seguides.

La primera, que acabarà demà a les 9 del matí, de moment ja m'ha reportat un parell d'exhorts sense importància, un cas de conducció alcohòlica amb un resultat de 0,98 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire espirat (una borratxera com déu mana) i un cas de -falsa- violència de gènere.

La suposada víctima de violència ha referit que no ha patit cap agressió física, ni cap amenaça ni insult per part del seu ecs! però, en canvi, afirmava sentir una por incommensurable alhora que assegurava que ella només volia arreglar les coses.

Era tan evident que la denúncia de la víctima responia al rebuig que havia patit i que només volia cridar l'atenció que durant l'interrogatori vaig estar temptat de preguntar-li si encara estimava el seu suposat agressor, però vaig deixar córrer la idea i centrar-me en les preguntes que la jutgessa formulava:

- ¿Tiene miedo?
- Sí, mucho. Tengo miedo de que me haga algo...
- ¿Pero le cree usted capaz?

I ella mateixa, o millor: la seua sordesa la va delatar:

- Sí, claro que quiero la paz. Y también volver con él.

Definitivament, es tractava només d'això.

Imatge de Rebecca Rijsdijk, a The photographic dictionary

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails