El text de la
Proposició no de Llei comença molt fort: “Després de diverses
decenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria (...)
els valencians comencem a escriure un dels periodos
més brillant de l'història d'Espanya” per a entrar de ple
en el camp del destrellat: “La parla dels valencians, que part
sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ya des
del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric”.
Potser no està bé
que siga jo qui ho escriga, però crec que sóc un bon novio: convide
a sopar, puc fingir interés per coses que no en tenen, no m'importa
explorar les
fílies sexuals de l'altre, de tant en tant em
puc deixar portar i, si la situació ho requereix, tinc bona
conversa.
—
No entenc què
vols dir.
— Els
“Què fas?” que m'envies per whatsapp
huit voltes al dia. No vull que ho faces.
—
T'has tallat el
monyo?
— Sí.
— Estàs
guapo amb el monyo curt. Sembles un xiquet...
— Un
xiquet? M'he de preocupar?
— I
tant... Ara tinc més ganes de follar-te.
Un dels exemples
més idiotes d'esta crítica buida, pueril i reaccionària a l'acte
de protesta dels estudiants la trobem en la sessió de Twitter que
ens regalà la periodista Marta
Rivera Cruz, a la qual només he escoltat en algunes tertúlies
desenvolupar arguments amb la consistència d'un flam de formatge.