dilluns, 9 de setembre de 2013

Menjar




Quan vaig començar a festejar amb el Nou Novio, ja fa uns mesos enrere, m'enganyà: havia de preparar el sopar per a la primera cita, que és aquella en la que folles, i li vaig telefonar per preguntar si tenia alguna al·lèrgia o si hi havia algun aliment que no li agradara:

No, menge de tot em va contestar.
Perfecte, perquè pensava fer unes cigales i...
Bé, en realitat el marisc no m'agrada.

Òbric parèntesi. Opine que la gent que no menja marisc és perquè no ha passat l'adolescència. Tanque parèntesi.

Cap marisc?
Cap.
Bé, i si faig un tàrtar de tonyina amb alvocat...
És que l'alvocat no m'agrada.
Com?
I tampoc menge coses crues.

Redéu.

No et calfes el cap. Amb unes creïlles fregides i un ou deixat caure anem bé.
Creïlles fregides i un ou deixat caure? Bé, almenys triaré un bon vi...
Vi? La veritat és que preferisc una cocacola. O aigua.

Podia vore com les cigales fresques que tenia al banc de la cuina se'n fotien de mi.

Disculpa, però quan m'has dit que menges de tot, a què et referies? A pizza, kebab i mcdolalds?
Sí, i potser a alguna cosa més.

I eixa cosa més compensa (i molt) la deficitària educació gastronòmica del Nou Novio.

2 comentaris:

pitxiri ha dit...

Trobe que no és per a queixar-se'n molt. I la pasta que t'estaràs estalviant en restaurants?

Chrys ha dit...

MMMMMMmmmmmm. Bon profit! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails