Pastilles estiuenques (III): Astúries

Segons la lògica que durant dècades ha fet que les previsions meteorològiques de la Confederació Ibèrica de Nacions (CIN) seguisquen les coordenades Oest-Est i Nord-Sud, si l'estiu passat vaig visitar la nació galega enguany no tenia un altre remei que apropar-me a la comunitat atòmica d'Astúries per conéixer la seua idiosincràsia.

Òbric parèntesi 'Asturias, patria querida'. Des que vaig tornar d'aquelles terres no he fet una altra cosa que pensar quina consideració jurídica mereix este país llarg i estret al nou ordre confederal ibèric que algun dia aconseguiré imposar: si la de Nació (amb majúscula), la de nació (amb minúscula), la de nacionalitat histèrica o la de república bananera. Al remat, però, he acordat (amb mi mateix) que este Principat ha de ser considerat una simple comunitat atòmica, almenys fins que es decidisca a reformar l'actual estatut d'autonomia, ja que això podria donar lloc a un nou estatus: de la mateixa forma que el País Valencià deixà de ser una nacionalitat histèrica per a esdevindre una república bananera gràcies al nou estatut pactat pel PP i pel PSOE, déu sap què ens tindrà reservada una hipotètica reforma estatutària asturiana. Tanque parèntesi 'Asturias, patria querida'.

Així doncs, si algú volguera trobar una frase per definir què és Astúries i alhora resultar ofensiu i negar qualsevol tret característic asturià diria que el Principáu és una barreja a mig camí entre Galícia i Euskadi: no arriba al nivell de qualitat que ofereix el País Basc, però està per sobre dels preus irrisoris i de l'estil de vida gallecs.

Siga com siga, uns quants dies ben aprofitats permeten obtindre una panoràmica general d'Astúries, paraíso natural, i de la sorprenent Oviedo, del seu preromànic i del ben conservat centre històric, amb la catedral gòtica i el mercat del Fontán com a punts principals d'atracció, de la part vella d'Avilés i de les festes de Begoña passades per sidra de Gijón, per gaudir a la comarca vaqueira dels poblets de Cudillero, Luarca y Salas a Occident i de Ribadesella, Llanes, Llastres, Tazones i de les platges de Caravia a Orient, per beure sidrina fins fartar-te'n, per descobrir quesines com el peñaubiña i l'afuega'l pitu (literalment: ofega el pollastre), per sorprendre't amb la dorada, el pixín o les fabes con marisco i per haver de felicitar-los per l'arroz con almexes que vam tastar al port de Candás, de camí a l'extrem més septentrional d'Astúries: el salvatge cap de Peñes.

Ben pensat, més que una Galícia rica o un País Basc pobre, Astúries respon perfectament a un híbrid de patria querida i de paraíso natural.