diumenge, 1 de juliol de 2012

Busca qui t'ha llegit: juny de 2012



No és cap secret que no professe cap mena de respecte per Mariano Rajoy, encara que he de reconéixer que l'únic sentiment positiu que alguna vegada m'ha suggerit la seua persona és la condescendència.

Òbric parèntesi. I dic sentiment positiu com si sentir llàstima per algú poguera arribar a considerar-se una cosa bona. Tanque parèntesi.

Il fidanzato ha estat una de les persones més interessants que he conegut en els últims anys i vaig considerar que encara que potser no poguérem mantindre una relació (per moltes raons, però sobretot perquè manteníem plantejaments vitals molt allunyats) això no havia de significar necessàriament que havíem de perdre'ns de vista per a sempre.

Ahir a la sauna seca de l'spa vaig coincidir amb un xic lleugerament més jove que jo. Hi va entrar només un minut darrere meu, i abans de seure va girar un rellotge de sorra que hi havia enganxat a la paret i al qual jo mai havia prestat atenció.

Així, dimecres van vindre al despatx una parella a signar un conveni de divorci i en este cas en concret la primera pista me la donà ella, que havia vingut la setmana anterior en companyia de sa mare per fer-me l'explicació següent per justificar el divorci: “Jo el vull, clar que el vull... però ja no estic enamorada”.

Però de l'elefant, o almenys del mot “elefant”, no només s'aprofiten els ullals, ja que també tenim l'elefantiasi, una malaltia provocada per la filària i que en els casos més crònics provoca una inflamació exagerada de les extremitats, de forma que les cames semblen les d'un proboscidi (del llatí proboscis, -ĭdis, 'trompa').



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails