dimarts, 28 d’agost de 2012

#Estiuteenager: Comunisme vade retro (i II)

 
El protagonista polític de l'estiu ha estat, sense cap mena de dubte, Juan Manuel Sánchez Gordillo, diputat/lumpen andalús d'Izquierda Unida, gràcies a l'assalt que tingué lloc a principis de mes a un Mercadona de la província de Sevilla.

La reconstrucció del fets seria així: un grup de jornalers dels que acompanyen l'alcalde de Marinaleda omplin uns quants carros del supermercat fins a dalt i, senzillament, ixen per la porta anunciant que es tracta d'una expropiació. Gordillo, pel que sembla, es limità a fer declaracions a la porta de l'establiment i anunciar que el menjar era per a la gent que passa fam.

I d'això hem estat parlant tot l'estiu: Gordillo ha protagonitzat debats televisius i portades de diaris i s'ha convertit en un referent per a determinada esquerra primitiva (i molt bàsica) i en un anticrist per a la dreta de sempre.

Des del meu punt de vista, el problema no és que el nivell discursiu de Gordillo és el mateix que el d'un xiquet de 12 anys i que les seues accions tenen un toc messiànic que fa riure, sinó que es trasllada la sensació que assaltar supermercats, ocupar terres seques de grans terratinents i sucursals bancàries o iniciar marxes de jornalers que no fan jornals per Andalusia siguen les úniques opcions que queden per fer front a la crisi.

L'explicació que trobe a la repercussió que ha tingut este personatge és el tedi estival, així que només hem d'esperar que passe la calor i que arribe el fred per tornar a parlar de coses serioses.

I, estic convençut, tot arribarà.


1 comentari:

pons007 ha dit...

les olimpíades i els incendis de cada estiu també ens han distret una mica...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails