dijous, 4 d’abril de 2013

Alcalde Martinet


Dimecres passat, en arribar a casa de la iaia, me la vaig trobar parlant amb un home encara més vell que ella, vestit amb una jaqueta que tindria cinquanta anys i una corbata estreta.

Ma filla! Tu saps qui és este home?
Ni idea.
És el cosí del iaio.
Ah... Molt bé.

Em sentia com un explorador de principis del segle XX tot just després de descobrir una tomba egípcia plena de mòmies.

Ton iaio i jo ens vam criar junts, perquè ell es quedà molt jove sense pare ni mare. Jo era un any major que ell i quan vam nàixer el nostre iaio era alcalde del poble. Això ho sabies?
Sí, m'ho contà el iaio quan era menut.
Els rojos d'aquella època, que no són com els d'ara, no volien que el meu iaio fóra alcalde i li van traure una cançoneta: “Martinet vol ser alcalde i no acudí a la sessió / perquè no tenia tratge es posà el de la comunió”.

Vaig guardar silenci.

Això no ho sabies, eh? tornà el cosí del iaio.
No, la veritat és que no.

I el vell tornà:

Estic mirant-te i tens la mateixa cara que un nét meu que viu a Castelló. També és fadrí i un poc efeminat.

Aquell dia vaig dinar amb la cançoneta al cap i la sensació d'haver consumit drogues.

4 comentaris:

Roger ha dit...

"també és fadrí i un poc efeminat."

sóc molt fan de la gent gran que no té pèls a la llengua... haha

pons007 ha dit...

acabo d'apendre que es fadrí XD

Monique LaMer ha dit...

...fadrins del món....

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Ja veig que vos ha fet molta gràcia... ¬¬

;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails