diumenge, 26 d’agost de 2012

Paula



La meua amiga Paula ha anunciat que es casa l'any que ve. Per la meua part, recupere un post (de 2006!) de quan encara no tenia novio i em tocava fer-li la feina, amb un èxit prou relatiu.

¡Martí! ¿Qué puedo hacer para ligar con el camarero?

Primera mirada gens condescendent de Martí i:

— Es muy fácil, Paula. Sólo tienes que parecer un poco más tonta de lo que ya eres.
Va, en serio, es que me gusta mucho... —diu Paula mentre ignora el comentari maliciós de Martí.

Segona mirada gens condescendent de Martí i:

— Paula, joder, que es un ca-ma-re-ro. Acércate y pídele una copa.
— Jo, pero es que ya llevo dos y tengo que conducir. Y si me emborracho no ligaré.
— Claro, porque las tías borrachas no ligan...
— Haz algo, porfa.

I això fa Martí: s'acaba la copa d'un glop i va a la barra a demanar-ne una altra, que és la que fa cinc.

— Camarera, ven aquí ordena.
— Dime s'ofereix la cambrera.
— Mira, vull un vodka amb llima ben carregat i també tinc una missió molt important per a tu.
Vodkalimón y… ¿qué más?

Sospir de Martí, que comença a renegar del gènere femení.

— Mira, nena, veus el cambrer de negre que tens darrere? Vull que em contestes a tres preguntes sobre la seua persona: primera, vull saber si és heterosexual si fóra marica ja m'encarregaria jo d'ell; segona, si té parella; i tercera, si li agraden les morenes fàcils amb ulls negres.

La cambrera mirà Martí amb cara d’espant i contesta:

— Es que es mi primer día y no sé ni cómo se llama, cielo.

Martí comença a posar-se nerviós.

— Carinyo, vindré en quinze minuts, fes el favor de preguntar-li-ho. I posa’m el vodka, va.

Al quart d'hora Martí torna a la barra.

— Com has quedat, xata?
— ¡Tengo buenas noticias! la cambrera és incapaç de dissimular l'emoció. Resulta que se llama Carlos, es argentino y sí, le gusta tu amiga la de las gafas de pasta.
— Estupendo, voy a informar.

Martí s'apropa a Paula:

— Paula, es tuyo. ¿Ahora te las sabrás arreglar solita?
— ¡Claro! ¡Muchas gracias! Te debo una, tío.
— Perdona, bonita, pero con ésta ya son tres.

En això, s'apropa un xic, abraça Paula per darrere i amb un accent fastigosament argentí diu:

Oshe, morena, sé que shevas preguntando por mí toda la noche...
— ¿Y tú quién coño eres? pregunta Paula amb cara de mala llet.
— Soy Carlos, el camarero argentino aclareix el cambrer una mica estranyat per la reacció de Paula.

Silenci a la sala.

— ¡Joder, Martí!, que el que me gustaba era el de blanco!


3 comentaris:

pons007 ha dit...

les coses s'han de deixar ben clares, sinó passa el que passa...

Maria ha dit...

Però es casa amb el cabrer de blanc?? o amb altre?? xD

Maria ha dit...

Però es casa amb el cabrer de blanc?? o amb altre?? xD

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails