dissabte, 4 de setembre de 2010

L'informatiu pregunta i Rasoir respon

Rasoir Electric: "Este és un país de penjats i la majoria tenen un bloc"

En esta nova temporada de l'Informatiu tractarem d'obrir una finestra a la blogosfera valenciana, i ho farem amb la nova secció de 'Blocs amics' i presentant-vos setmanalment els responsables dels blocs més destacats. Com no podia ser menys, per a la primera cita, havíem de tindre tota una personalitat, i qui més indicat que l'irreverent protagonista de Busca qui t'ha pegat per a obrir boca? Senyores i senyors, amb tots vostés, Mr. Rasoir Electric.


P: És Busca qui t'ha pegat un blog personal, literari? Quant hi ha de real i de fictici a les històries que narra el seu protagonista?
R:
Busca qui t'ha pegat és un abocador incontrolat. Qualsevol altra temptativa per definir-lo seria una temeritat per part meua. I pel que fa a la hipotètica versemblança de les històries que conté, què vols què et diga, preferisc que siga el lector qui determine què és real i què és mentida, tot i que els meus advocats i assessors, que són pocs i covards, em recomanen que diga que sempre que escric ho faig sota els efectes de les drogues.

P: Com se’t va ocórrer obrir esta finestra a Internet?
R: Esta història va començar en un prehistòric Fotolog i només ho vaig fer perquè un xic que m'agradava en tenia un. Poc de temps després, la cosa se me’n va anar de les mans. I ací estem ara.

P: I quin penses que és el major atractiu del bloc? Potser és que els lectors som molt curiosos i tu satisfàs els nostres instints?
R:
Tractar el sexe de forma descarada atrau part del públic, això és tan cert com obvi. Fer conya política (sobretot de la valenciana, que cada dia és més terrible) i opinar gratuïtament sobre l'actualitat te n'aporta d'un altre tipus. Ser incongruent i erràtic, en definitiva, és el principal interés de Busca qui t'ha pegat.

P: Els teus textos són pel general, excepte quan el protagonista patix un desengany o algun succés semblant, molt àcids i divertits. Però, alhora, solen ser prou provocadors. Algun text t'ha donat problemes?
R:
En realitat no. La meua vida diària no es veu afectada per allò que amolle al bloc, perquè em resulta fàcil distingir entre la persona i el personatge, tot i que més d'una vegada m'han presentat com a 'Rasoir' i no com a 'Martí'. I això és terrible.

P: I els has tingut amb els secundaris? Per la vida del protagonista desfilen personatges que de tant en tant cobren importància. Si són reals, saben que parles d'ells?
R:
He hagut de pagar moltes copes als amics per haver contat més del que calia. I, també, algunes parelles s'han pres malament que la seua relació haja estat escrita per capítols. Això et pot donar una idea sobre el que comentàvem al principi, sobre la versemblança de part dels textos. Amb el temps he aprés què puc contar i què és millor que em guarde.

P: La teua família coneix el bloc? Com ho duen?
R:
Vinc d'una família amb un considerable patrimoni i no vull ser desheretat. M’imagine que això contesta la teua pregunta.

P: El ressò que va tindre Busca qui t'ha pegat va provocar que acabara publicat en format llibre. Com va succeir açò?
R:
Va succeir perquè sempre hi ha algú més temerari del que pugues imaginar. En este cas, la proposta vingué per part d'Ester Andorrà, de LaBreu Edicions, una nit força etílica a la plaça Reial de Barcelona, i em pense que després no va saber com fer-se’n enrere. Ha estat una experiència satisfactòria.

P: Es diu que els blocs van tindre un moment d'eclosió, però amb l'arribada de les xarxes socials, la seua transcendència està minvant. Creus que és així?
R:
Crec que és justament al contrari: les xarxes socials han disparat els usuaris d'Internet i, per tant, els potencials lectors. És molt més fàcil arribar a la gent.

P: I creus que arribarà el dia que Rasoir deixe el seu bloc per Twitter?
R:
Ni pensar-ho.

P: Moment àlgid o no, els blocaires valencians mai han tingut un ressò molt gran a l'escena estatal? Per què creus que és això?
R:
No en tinc ni idea. Potser els valencians ens hem acostumat a ser referents en unes altres coses. Pel que respecta al meu cas, el fet d'haver optat pel valencià et circumscriu a un àmbit més menut. I em va bé així.

P: Per acabar, tractarem de canviar-ho. Podies recomanar-nos dos o tres blocs de la terra que siguen del teu gust?
R:
Em fa gràcia trobar de tant en tant blocs valencians (i en valencià) que es dediquen a fílies tan perverses com ara l'anellament d'ocells o les miniatures de cotxes de carreres. No tenen res a vore amb allò que m'agrada ni amb allò que m'inquieta, però em confirmen que este és un país de penjats. I que la majoria tenen un bloc.





7 comentaris:

marta (volar de nit) ha dit...

Fantàstic! M'ha encantat. M'has recordat una cosa que vaig escriure fa tres anyets. Fes-hi una ullada que et farà gràcia. http://martanit.bloc.cat/post/3691/204340

David ha dit...

Molt bo, una gran entrada, especiàl!

Has tornat fort després de recarregar les piles este estiu...

Clidice ha dit...

M'ha confirmat les meues suposocions, sobretot allò de l'herència. Per fi algú que és cínic amb tota la coherència ;P

Això si, no t'oblidis de traslladar-li les meues "expressions" a la teua iaia :)

Corpi ha dit...

Enhorabona per l'entrevista, has estat molt ocurrent i divertit, com no podia ser d'una altra manera. Com escrivim per que ens lligen, de segur que d'ara en davant, et llegirà molta més gent.
De nou enhorabona.
Un abraç

mu ha dit...

La iaia no existeix, Clidi. És massa versemblant.

David ha dit...

El cas és que jo que pense que la iaia i el Matt són els únics personatges reals de les seues històries (i la rata, clar)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Benvolguda Marta: m'ha encantat! em quede amb la frase: Obtinc plaer d’escriure i d’exhibir-ho. Talment!

Moltes gràcies, David i Corpi!

Clidi i Mu: la iaia no sap res. Millor que continue així! ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails