dimarts, 25 de setembre de 2012

Perdre un cosí i guanyar-ne un altre

 
Dissabte festejava a València en companyia d'una amiga i en un moment donat entrà per la porta del local on ens trobàvem un cosí meu. No sé el seu nom, però sí que és nét de ma tia Genoveva, germana de la mare de ma mare. Seria, per tant, cosí segon.

Vam eixir a fumar i a fora vaig decidir que, tot i que la família de ma mare em mereix el mateix respecte que la de mon pare, quan entrara havia de saludar-lo. I això vaig fer, però ell, en canvi, passà de mi: em vaig apropar, vaig dir 'hola' i ell es féu a un costat i m'ignorà.

Vaig flipar un poc, però vaig sentir un renovat respecte per este cosí: passava més de la família que jo mateix.

Una estona després vam tornar a eixir a fumar i mentre la meua amiga i jo comentàvem la jugada un xic ens preguntà com anava la nit com a introducció per acabar demanant-me un cigarret. Li'l vaig donar i envalentit per l'alcohol vaig amollar:

Mira, justament la meua amiga i jo estàvem parlant de tu.
Ah sí? I què comentàveu?
Discutíem sobre la teua edat.
I quina edat creieu que tinc?
Jo dic que dos anys més dels que ha dit ella.
I ella què ha dit?
Ella ha dit que dos anys menys dels que he dit jo.
I quina edat has dit tu?
Dos més dels que ella ha dit.

Li va costar una miqueta adonar-se'n que estàvem fent conya. Vam xarrar una estona més fins que ens va preguntar d'on érem. Li ho vam dir i ell va dir que era del meu poble.

De veres? Vaig preguntar incrèdul.
Sí, clar. Ara visc fora, però sóc de la família dels Llapisseres.
Estàs de conya, no?

Li vaig explicar qui sóc i que sóc família dels Llapisseres. De lluny, és cert, però la iaia i un Llapissera eren cosins. O alguna cosa així.

Vam xarrar una estona més i la meua amiga insistí per fer-nos un parell de fotos:

Tots els dies no es troba un cosí desconegut!

I tenia raó: potser n'havia perdut un que no era capaç de reconéixer-me, però n'havia guanyat un altre molt més simpàtic i divertit.

Quan ens acomiadàrem i vam marxar, però, vaig comprovar que tots dos cosins anaven en la mateixa quadrilla d'amics.



2 comentaris:

Clidice ha dit...

vaja, i això que la dita fa "com més cosins, més endins" :)

pons007 ha dit...

els problemes o avantatges de tenir una família ample, per sort o desgracia no es pas el meu cas...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails