Localitzada

Fa un parell de setmanes, al jutjat se'm va apropar una xoni d'aquelles que encara porta un pírcing de brillantet dalt del llavi i gasta un rímel que separa molt les pestanyes i m'amollà:

—Me ha dicho una tía de allí que tú eres mi abogado.

La vaig mirar de dalt a baix i vaig contestar:

—Soy un chico con suerte.

La xoni es va refer:

—Menos coñas, ¿eh?, que me quieren meter en la cárcel por no haber pagado el billete del metro y yo tengo un hijo que alimentar.

—A ver, guapita, que en España todavía no se va a la cárcel por no pagar el transporte público.

—Eso digo yo: no van los banqueros con lo que han robado y voy a ir yo que soy una pobre trabajadora.

Òbric parèntesi. Açò és el que passa quan convides gent d'Izquierda Unida a les tertúlies de política en televisió. Tanque parèntesi.

—Siéntate ahí, tranquilízate y déjame que le eche un vistazo al expediente.

Tot començà uns mesos enrere: la xoni va voler viatjar de Torrent (lògicament) a no sé quin altre lloc en metro, però va comprar un bitllet que no es corresponia amb les zones del trajecte, sinó amb un més barat.

Durant el viatge, una interventora es va donar compte del frau i li imposà una sanció per viatjar sense el títol corresponent. La xoni tenia cinc dies per a pagar un euro i trenta cèntims per a anul·lar la sanció, però es va negar, de forma que FGV la va denunciar.

Hi hagué un judici de faltes i li van imposar una pena consistent en 15 dies de localització permanent, que en la pràctica suposa estar eixos dies a casa sense haver de fer res, que segurament és al que es dedica esta xica. La policia local s'hi passa un parell de voltes al dia i comprova que, efectivament, estàs a casa i la cosa acaba així.

Què passà després? Molt senzill: que la xoni no va complir amb la pena de localització permanent.

—Eso no es verdad. Yo cumplí los quince días, lo que pasa es que la local me tiene manía.

—Aquí hay un informe de la policía local que dice que estabas en la calle.

—A ver, ¡que yo sólo salí a tomar el aire! ¡Pero si iba con batín y todo!

—Que vayas con batín por la calle implica muchas cosas, pero no tiene trascendencia jurídica.

Tot açò, per tant, ha acabat amb una acusació de quebrantament de condemna, que es tradueix en una nova pena, en este cas de multa, de 12 a 24 mesos a raó de sis euros diaris. Estem parlant, per tant, d'una multa que va dels 2.160 als 4.320 euros.

—¿Pero estás chalao o qué?

—Si nos conformamos con la acusación, la pena se reduce en un tercio. Podríamos dejarlo en 1.440 euros.

La xoni començà a tocar-se compulsivament el brillant del pírcing de dalt del llavi.

—A ver si me entiendes: si no he pagado el puto euro trenta del metro, ¿cómo quieres que pague milquini porque sí?

Em vaig ajustar el nuc de la corbata abans de contestar:

—Pues entonces igual sí que acabas en la cárcel.