Després de dos anys anant a la piscina dues o tres voltes per setmana no només no he aconseguit deixar de fumar i evitar l'aparició d'una lleugera panxa, sinó que tampoc he aconseguit trobar novio. I el que és pitjor encara: me n'he adonat que ja no existeixen xics com els que abans m'agradaven, perquè una nova espècie ha acabat amb ells.
La meua piscina, un magnífic edifici de formigó i vidre, dóna a un pati al qual també s'aboca una sala de màquines i musculació (es diu així?) i quan descanse entre llarg i llarg em dedique a estudiar i teoritzar sobre quin és el tipus d'home que freqüenta estes instal·lacions i que ha acabat desplaçant el que en altres temps alegrava la vista.
Òbric parèntesi. La veritat és que podria haver fet este estudi de més a prop, ja que el preu que pague cada mes per poder nadar a la piscina inclou l'ús de tota aquella maquinària, però, com resulta fàcil imaginar, mai m'he dignat a posar-hi un peu. Tanque parèntesi.
Reòbric parèntesi. A banda, també coincidisc amb ells als vestidors, i estar més a prop és impossible. Retanque parèntesi.
El primer que trobe a faltar entre este nou model d'home que ha acabat amb l'antic home és el pèl. Com és possible que ara ningú tinga pèl a cap lloc del cos? Ni als braços, ni a les cames, ni a les aixelles, ni al pubis, ni al pit... ni tampoc a les celles!, ja que esta dèria anticapil·lar ha arribat a l'extrem de fer que la gran majoria hagen prescindit de tindre celles i de posar al seu lloc dues ratlletes negres completament rectes per donar la sensació que sempre estan emprenyats.
Una altra conclusió general a la qual he arribat és que gran part de la gent que es dedica a aixecar coses sense que ningú li ho demane ha perdut el sentit de l'estètica: molts s'han obsessionat tant en augmentar el volum dels pits i dels braços que han oblidat que també tenen cames i només s'han dedicat a desenvolupar de forma grotesca la part superior del cos (tret del cap, clar) aconseguint una desproporció que en alguns casos arriba a fer perillar la seua capacitat de mantindre's dret amb unes cames tan fines.
En eixe sentit, qualsevol dia trobarem centenars d'homes que començaran a caminar com els goril·les, fet que mereixerà un estudi antropològic i evolutiu seriós (i un nou tallatge de roba).
Este nou model d'home, sense pèl, amb cametes de fil d'aram i pits hiperdesenvolupats em recorda a les proporcions gallinàcies dels pollastres que podem trobar a qualsevol supermercat: amb uns pits impossibles i unes potes que tenen poc més que cartílag i os.
Però clar, hi ha un altre factor que em té desconcertat: com és possible que estiguen tan daurats tot l'any. He arribat a pensar, al respecte, que a la meua piscina hi ha una sala de rajos o, per continuar amb el símil dels pollastres, que hi ha un recinte al qual l'usuari es pot sotmetre a un tractament a l'ast, fet que explicaria que en desembre el monitor de bodynoséquè que de tant en tant es deixa caure per la piscina estiga tan daurat.
Ben mirat, ara no sé si vaig a la piscina o a una granja aviar i el que més por em fa és que algú decidisca algun dia fotre'm una llima pel cul.
5 comentaris:
No suporto els homes sense pèl, ni els homes inflats amb cametes raquítiques. Saps aquells gats, els Sphynx, tan estranys que no tenen pèl? Doncs serien com uns goril·les així, tota una angúnia. El morè em sembla que és cosa de l'Airbrush que està de moda, i els pectorals, dels mateixos anabolitzants que els donen als pollastres ;P
jo tampoc entenc eixa febra per la depil.lació; els homens sense pèl en el cos no m´agraden gens ni miqueta...i el pijor és el que tu dius, que sembla que la nova espècie ha eliminat als homens "de tota la vida"...una ja no sap cap on mirar.
La qüestió és: si els homes-pollastre no ens agraden a uns ni a les altres... per què cony ho fan?
Ves que no sigui perquè només s'agraden a ells mateixos ^^
Ostres... a vore si algun dia parlem de dones!
:)
Publica un comentari a l'entrada