Sempre
he pensat que la gent que treballa amb xiquets esdevé idiota.
Serà
millor que m'explique: de la mateixa forma que els advocats de
família i penalistes ens convertim en persones indesitjables —els
advocats fiscals només esdevenen rics— per culpa de treballar amb
persones que travessen un moment complicat de la seua vida, crec que
treballar amb xiquets fa que el cervell acabe reblanint-se una
miqueta.
Òbric
parèntesi. I açò no va pels mestres, pediatres, cangurs, pares de
família, puericultors i pederastes que conec. Ells són totes
magnífiques persones. Tanque parèntesi.
Açò
ho dic perquè ahir vaig quedar per a berenar amb un mestre de
xiquets menuts i totes les converses eren d'este estil:
—Advocat,
no?
—Sí.
—Que
guai...
O
d'este altre:
—I
on vas estudiar?
—A
Tarongers.
—Que
guai...
I
d'este altre:
—No
hauries de fumar. És mal per a la salut.
—Ja
ho sé. Vull deixar-ho.
—Que
guai...
En
acabar el café, el qual, per descomptat era molt “guai”, me'l
vaig emportar a l'habitació. M'arraconà contra la paret i començà
a mossegar-me el coll mentre li desbotonava la camisa i li grapejava
l'entrecuix, fins que vaig haver de fer un pas enrere:
—Espera
un segon —vaig dir mentre li abaixava, tot d'una, els pantalons i
els calçotets i deixava al descobert un penis de proporcions equines.
—Què
passa? —em preguntà.
—Però
tu has vist el que et penja entre les cames? Quan això empalme no
t'arribarà la sang al cap i et desmaiaràs.
Va
riure i preguntà:
—T'agrada?
I
jo me'l vaig mirar amb cara de idiota i només vaig poder articular:
—Que
guai...
5 comentaris:
Jajajaja BRUTAL....no?
BESTIAL.
Ditxós de tuml!
Jajajjaja, me encanta! Esas sorpresas siempre son "guais"
Jajajjaja, me encanta! Esas sorpresas siempre son "guais"
Publica un comentari a l'entrada