dimecres, 19 de maig de 2010

Feliç com Francisco Camps Ortiz

Fa massa temps que els valencians hem deixat de ser persones per esdevenir un poble de personatges, de caricatures grotesques. Els principals responsables, però, no són aquells individus que, per qualsevol raó, han aconseguit una transcendència popular absolutament immerescuda, sinó els nostres polítics populars.

Així, els vertaders responsables del descrèdit valencià cal buscar-los a les butaques folrades de pell que omplin les nostres institucions: Camps i Rita Barbaritat, principalment, però també Fabra o l'Histriònic Pons, fan que cada dia este país perda en projecció i rellevància i s'enfonse més en la misèria intel·lectual.

La reacció de Francisco Enrique Camps Ortiz (!) en conéixer la sentència del Suprem que torna a imputar-lo per suborn resulta increïble: “Hoy estoy más feliz” ha dit l'ecsMolt Honorable. Més feliç que quan no estava imputat? Més feliç que quan contractava amb empreses corruptes? Més feliç que el seu fill el dia de Reis en comprovar que un mafiós li havia regalat un robot amb forma de gos? Més feliç que “la hija puta de Perla” amb un rellotge d'un parell de milers d'euros? Més feliç que Fabra després de guanyar la loteria per cinquena vegada? Més feliç que Costa amb tres camises noves?

Tot apunta que Camps està acabat, que Madrid li ha retirat el suport, que cap dirigent popular amb dos dits de front es vol fer una foto amb ell i que caldrà anar buscant un recanvi, perquè la peça original està tarada. I de quina forma!

Dissortadament, el presumible reemplaç de Camps sembla que no canviarà massa coses, perquè Rita Barbaritat, a la qual se li han indigestat els enderrocs del Cabanyal, presenta unes altres tares que també la fan incompatible amb la mínima dignitat exigible a qui hauria de governar-nos: si la seua política municipal a València no fóra una mostra prou evident, fa uns mesos que ens delecta amb un bloc personal que incideix en una única idea: és una llunàtica.

El bloc A la luna de Valencia (sic) forma part d'eixa idea de l'Histriònic Pons d'apropar els polítics populars a la ciutadania a través de la Xarxa (no sap que molts preferiríem tindre'ls com més lluny millor?) i la veritat és que Rita s'ha cobert de glòria: de la desena d'entrades que en tres mesos se suposa que ha escrit l'alcaldessa de València costa triar la més psicotròpica: si la que porta per títol Las Fallas, luz, flores, arte, melodía de pólvora: Mediterráneo (!!!), la que assegura que conté la recepta de la Paella Valenciana autèntica, lo demás son arroces (!!!), l'estupefaent Valencians, tots a una veu: Vixca la Mare de Déu! (!!!) o l'última joia: una foto de Rita sota un cartell d'autovia que indica com arribar al poble saragossà de Botorrita (!!!) i que ha merescut alguns comentaris irònics que han estat capaços de superar l'estúpida censura de la blogosfera popular, com ara “Yo tambien estoy por botar a Rita...” o “Botemos a Rita todos!”.

Si no fóra perquè m'entren ganes de prendre-li foc a la seu del PP, em trauria el carnet popular.




4 comentaris:

Clidice ha dit...

ja esteu ben "apariats" ja :S el blog de la senyora eixa fa molta por, però molta eh!

Ferran ha dit...

de vegades pense que els valencians vam ser la inquisició o Hitler... Si no,R., no s'entén per què hem de patir aquest càstic...

No et veure al comiat del presi i la primera dama? A Xina? No hi ha res millor que ser fill de la 'pequeña burguesía'...

Albert B. i R. ha dit...

És increible la poca vergonya que té aquest personatge, que a sobre, amb un posat de prepotència que fa por, exclama tot somrient que no ha fet res i que tot plegat és ridícul. El que fa por, que la Rita encara sembla pitjor!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

En efecte, amics, el panorama és tan (o més) desolador del que sembla. Estem afinats, que diu la iaia.

Ferranet, només una coseta: de petita burgesia res de res: ALTA BURGESIA. ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails