Culpable o innocent // Innocent i culpable

Ahir tenia un judici i partia amb un considerable inconvenient per articular la defensa: feia dos anys que havia perdut la pista al meu client, de nacionalitat algeriana. No sabia, doncs, si l'acusat havia rebut la citació, si havia fugit, si havia tornat al seu país o si havia estat deportat i, ni tan sols, si encara estava viu.

A dintre meu pregava als déus i a les autoritats migratòries perquè es donara qualsevol de les situacions esmentades i el judici se suspenguera, però en arribar al jutjat vaig presenciar com una toxicòmana increpava un xic al crit de '¡si tú no lo viste! ¡si tú no estabas! i com sé que tinc una atracció fatal per als casos esperpèntics vaig deduir que tots dos estaven relacionats amb el meu client.

Efectivament, al minut vaig confirmar que la toxicòmana era la parella del meu client i que el xic increpat era un testimoni del robatori del qual s'acusava l'algerià.

- No puedes acosar a un testigo. Por lo menos en público -vaig advertir la toxicòmana.

- Si es que mi chico es inocente, sabeusté. Nosotros nos metemos metadona.

Silenci.

- No entiendo por qué crees que el hecho de que os metáis metadona me puede ayudar a demostrar la inocencia de tu novio.

L'agent judicial m'explicà que el meu client estava als calabossos del subterrani i vaig baixar per entrevistar-me amb ell:

- El fiscal te pide once meses, pero puedo conseguir una rebaja si reconoces los hechos.

- Soy inocente. No he robado nada. Yo me meto...

- Sí, ya lo sé: te metes metadona, pero eso no ayuda.

- Soy inocente -repetí des de l'altra banda del vidre de seguretat.

- Perfecto. Pues vamos a juicio. Sólo espero que seas más convincente cuando declares ante el juez de lo que has sido ahora.

Mentre esperava al jutjat, vaig decidir obviar les directrius del client i negociar pel meu compte una conformitat perquè, de veritat, no tenia ganes de celebrar un judici que tenia perdut de bestreta, i al remat vaig fer-me amb una proposta molt millor: només sis mesos de presó.

Quan baixava novament als calabossos per informar el client de l'oferta de la fiscalia, vaig barallar durant uns instants la possibilitat que, efectivament, el meu client fóra innocent i que per culpa de les meues ganes d'acabar ràpidament amb el cas el pobre s'emportara una condemna injusta.

Per sort, en informar el client de la proposta del fiscal la seua reacció féu que s'evaporara esta idea feliç que m'havia fet dubtar durant un segon i que es confirmara la meua teoria: tots són culpables:

- El fiscal rebaja la pena a seis meses de prisión si nos conformamos, aunque...

- Hecho. Me quedo los seis meses.

I és que no hi ha inconvenient a declarar-se innocent quan et demanen onze mesos i culpable quan només en son sis, perquè així funciona la justícia ordinària i també l'extraordinària: si algú té algun dubte sempre li ho podrà preguntar a Camps.

Imatges de Yue Minjun