dijous, 3 de març de 2011

Cròniques sevillanes (i II): Sevilla, de dia i de nit

 
De dia

Este primer viatge a Sevilla no només ha servit per confirmar tots els tòpics que tenia al cap (bàsicament que Andalusia és una nació en la qual la religió, els bous, el flamenc i els subsidis són omnipresents en la vida diària de la gent) sinó per descobrir la seua gastronomia i la mateixa ciutat.

Pel que fa al primer aspecte, no només he descobert que al formatge i al pernil els diuen 'chacinas', sinó també la 'pringà', la 'carne mechá', la 'tortilla de camarones', el 'flamenquín', el 'rabo de toro' i tota la varietat de guisats que és possible demanar en format 'tapa'. Un autèntic plaer al qual només he trobat un inconvenient: donat que és possible passar el dia menjant, això és exactament el que he fet durant tres dies. I sempre sucant pa.

D'altra part, la ciutat sorprén gratament: la catedral i la Giralda, el barri de Santa Cruz i el call jueu al centre, l'impressionant Alcázar, la no tan menyspreable Plaza de España o la Torre del Oro i el barri de Triana a les vores del Guadalquivir.

Tot, però, no podia ser perfecte i, com en gairebé totes les ciutats del Planeta, l'arquitecte-il·lusionista Santiago Calatrava ha deixat la seua empremta en la ciutat amb dos ponts de formigó blanc.


 
De nit

Dilluns Andalusia celebrava la seua Diada Nacional, per la qual cosa vam comptar amb una nit extra a més de la de dissabte, de la diumenge doncs, per festejar la nit sevillana, que és qualsevol cosa tret d'original.

Un cop suficientment intoxicats, vam descobrir un local ja abandonat que portava per nom GuadalkiBear (!) i que ens va obrir les portes del barri d'ambient de la ciutat. Vam entrar a un local i no recorde com vam aconseguir fer un rogle amb un grapat de gais sevillans mentre valoràvem la no tan remota possibilitat que el PP es faça amb el govern municipal de Sevilla en maig i amb la presidència de la Junta l'any que ve.

M'agradaria recordar quina fou l'opinió dels gais sevillans, però el meu estat era tan lamentable que tot i que vam estar força estona comentant la jugada no sóc capaç de recordar el diàleg i, per tant, tampoc de reproduir-lo.

Tampoc sé ben bé com vam acabar a un altre local, també d'ambient, ni de com el desenvolupament de la nit em va portar a acabar enrotllant al mig de la pista amb un sevillà al qual una estona abans havia preguntat “Perdona, ¿eres homosexual?” (!!) i que em portà de la mà a la cambra fosca del local, en el qual una pantalla més gran que les que gasta el cine Babel de València vomitava imatges de porno dur.

- Chico, qué bien os lo montáis en Sevilla.
- Eh·hto no e' na', quillo. Vente p'acá.

I ens vam perdre en la intimitat de la foscor a fer una mica de tot.

Quan vaig aconseguir recuperar els pantalons els meus amics ja havien fet fugina i el sevillà m'acompanyà el centre.

- Mi casa eh·htá aquí mim·mo, ¿quiereh subí y repetimoh?
- Lo siento, guapo, pero tengo que encontrar a mis amigos... y también la poca vergüenza que me quedaba.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

mira que eres "roder" i que bé t'ho muntes!!! ;))

Anònim ha dit...

que el d'abans era jo:

Daniel

Anònim ha dit...

eres un ejemplo para los jóvenes homosexuales del mundo...

Clidice ha dit...

fiu, sort que hi vaig anar abans dels ponts. de la resta no comment, ni bebbent, que estic a règim ;)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Sempre és un plaer retrobar-lo, sr. Daniel!

No pretenc ser ni tan sols un exemple per als heterosexuals, però gràcies per preocupar-se, Sr. Anònim!

Clídice: una mica més de bebbent! ;)

Danié ha dit...

Després d'haver llegit i comentat la teua entrada d'abans de vindre a Sevilla, em toca comentar les impressions posteriors... i caram, encara estic flipant de com has caricaturitzat la ciutat, em sembla irreal. No sóc sevillà però hi porte vivint cinc anys, i sembla que no hages eixit del centre, del 'decorat' per a turistes.

El flamenc és clar que hi és present fins a cert punt vages on vages, però els bous i la religió... crec que t'has quedat massa impressionat per les botigues per a turistes. Vaja, no crec que t'hages trobat cap bou pel carrer. I dubte encara més que hages 'notat' que els subsidis estan presents a la vida diària dels sevillans. Això només es pot explicar si vas visitar la ciutat amb la idea de confirmar un prejudici, més que amb la intenció de conéixer un lloc desconegut.

Si hagueres visitat els barris perifèrics de la ciutat o algun altre poble proper (que n'hi ha de molt bonics, com ara Carmona) hauries vist una Andalusia més real.

Per cert, a vore com aniries, i com de versemblant deu ser la teua impressió de la nit sevillana, que t'informe que Guadalkibear no és cap local, és una festa anual d'óssos que se celebra en octubre... el local on vas estar segurament seria el Men2men.

Sobre la Setmana Santa... sense haver-la viscut no pots entendre de què va. Sent valencià et puc fer una analogia, és igual, igual, que les Falles. Festa primaveral disfressada de religió. Si els andalusos fórem tan religiosos les esglésies estarien plenes els diumenges, i la realitat és molt diferent.

Em decep llegir estes coses perquè em fa vore que no vas aprofitar gens el viatge, Andalusia és molt més del que hi has volgut vore. Una llàstima. Espere que no hages de tornar, perquè no patisques tant.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails