dimecres, 30 de març de 2011

In nomine Patris



Tot i haver fet els trenta anys (almenys dos voltes) només em preocupa lleugerament seguir fadrí: és cert que a esta edat la majoria dels xics que valen la pena ja estan casats o amigats, però em puc esperar que es divorcien o se separen.

Òbric parèntesi. L'únic problema que trobe és que quan es done esta circumstància ja passaré dels quaranta. Tanque parèntesi.

Sense ser-ne del tot conscients, els meus amics comparteixen esta lleugera preocupació meua (almenys la primera part) i en els últims dos o tres anys he anat a més bodes del que podria imaginar i ara, de forma natural, arriba el moment de començar a criar, i és quan els meus amics han de pensar molt bé quin nom posen a les criatures que porten a este món. Esta decisió no només és important per evitar que en arribar a la majoria d'edat se'l canvien al Registre Civil, sinó també per evitar que el seu nom els tanque les portes i els condemne a un futur de merda perquè, algú imagina, per exemple, un xiquet de nom Maikel (tal qual) de magistrat al Tribunal Suprem? I una xiqueta de nom Chenoa de presidenta d'una empresa de l'IBEX35? Clar que no.

Òbric parèntesi. No és conya: l'INE certifica que en 2009 ja hi havia 248 xiquetes de nom Chenoa a esta Confederació Ibèrica de Nacions que ens toca patir i uns 500 maikels. Busca qui t'ha batejat. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. Malauradament, el mateix institut estadístic no ens diu quin percentatge dels xiquets de nom Maikel o Chenoa ja tenen antecedents penals. Retanque parèntesi.

Això vaig pensar, justament, ahir quan em va visitar una clienta del torn d'ofici que vol divorciar-se del marit i vaig fer una ullada al llibre de família, perquè les tres criatures del matrimoni havien estat batejats amb noms tan impossibles com Dylan Paul, Ericka Alexandra i, sobretot el que em va fer més llàstima, Brayan Stiven.

Quin és el futur que espera a estes tres criatures?

 

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Encara bo que no es deien Kevin-Costner-de Jesús o John Player Special. Recordo que, no sé en quin lloc de Sud-Amèrica a un li'n van posar USNavy ^^

Anònim ha dit...

m'encanta, m'encanta este classisme burgès.

Jesús Párraga ha dit...

És deformació professional però a mi em preocupa més la salut mental (i física) dels professors i professores d'aquestes criatures que el seu futur, la veritat. Seria qüestió de fer un estudi sobre els noms que apareixen als expedients disciplinaris dels instituts.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Clidice, recorde que quan Hugo Chávez arribà al govern de Veneçuela es va posar molt estricte amb el tema del noms perquè només a Caracas hi havia deu xiquets que es deien Superman. Mátame criptonita!

Anònim: a classisme burgés no em guanya ningú.

Jesús, els expedients displinaris dels Braians Jesús han de ser tan interessants com els antecedents penals.

Merci a tots tres per comentar!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails