Una prova incontestable del fet que la Confederació Ibèrica de Nacions es considera un estat quasi federal és que l'assumpte polític del moment i el que marcarà tota la precampanya és saber si Zapatero haurà anunciat que no serà candidat l'any ve abans o després de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig.
Busca qui t'ha descentralitzat.
Jo no sé si, com diuen els rumors, serà el 2 d'abril quan ZP anuncie que no serà candidat o si els editorials d'El País i els barons socialistes que veuen perillar les respectives paradetes atòmiques li deixaran allargar-ho una miqueta més, però el que tinc ben clar és que no repetirà i que el PSOE encetarà unes primàries per triar el nou candidat. O candidata.
La fi de ZP és conseqüència, sobretot, de la gestió que el Govern ha fet de la crisi i d'unes xifres d'atur insuportables, però també d'uns ministres invisibles i inservibles, de la capacitat innata de l'Executiu per fotre's a tots els embolics i per ser incapaç de solucionar pràcticament cap situació lleugerament complicada sense haver de recórrer als retalls socials.
Curiosament, la fi de ZP no suposarà necessàriament la dels socialistes espanyols, ja que un nou candidat (o candidata) podrà -si no ho fa malament del tot- rentar la cara del Govern i fins i tot, guanyar les properes eleccions. Recordem a este respecte que Mariano Rajoy és capaç de perdre uns comicis fins i tot amb una xifra oficial de cinc milions d'aturats.
De moment, però, ja estem a menys de dos mesos de les eleccions municipals i autonòmiques i podem dir allò de: “Senyor pirotècnic...”.
3 comentaris:
Suposo que em passa per alt alguna dada, però no veig per què el 2 d'abril (i no el 3 o l'1...).
Sigui com sigui, Zapatero no està tan acabat. Si aconseguís una bona rentada de cara pel que fa a comunicació, que podria començar amb les eleccions municipals (i autonòmiques per a alguns), algun canvi insubstancial -com tots- en el gobierno (per exemple, Chacón en un Ministeri "de los que importan a la gente" i no pas entre tant de matxu pitxu hormonat pel gaudi teu i nostre) i que alguna xifra li vagi a favor (e.g. que després de l'estiu l'atur no creixi gaire)... encara es podria mig salvar.
Total, es pot vendre dient que ha fet tot el que faria el PP i que ara és hora de reconquerir els drets socials i no de seguir retallant, que és el que farà en Rajoy. Però no, mai no guanyar`d'avantatge; si ho fa, serà per comparació.
Miedo me da Rosa Díez.
El 2 d'abril el PSOE té un Comité. La premsa insinúa que serà en eixe acte quan ZP anuncie la retirada.
Crec que el PSOE només salvarà els mobles l'any que ve (recorda que les enquestes els deixen a 15 punts del PP) si canvia les cares.
;)
Publica un comentari a l'entrada