dimecres, 26 d’octubre de 2011

Pervers



Amb les tertúlies polítiques del TDT em passa el mateix que quan veig un animal atropellat a la carretera: sé que l'espectacle és desagradable, però tot i això no sóc capaç de deixar de mirar.

Sóc ben conscient que la visió, quan podria evitar-ho, de les restes d'un gat espedaçat pels pneumàtics d'un cotxe i que escoltar voluntàriament com un opinador afirma, per exemple, que no té proves però sap que la Conferència de Pau que la setmana passada tingué lloc a Donosti ha estat pagada pel Govern espanyol a través del CNI són exercicis de masoquisme innecessari, perquè tan una cosa com altra acaben retronant al meu cap i acabe per sentir repugnància.

Esta atracció incontrolable per allò que resulta desagradable explicaria, potser, perquè diumenge vaig acceptar una cita amb un xic que només de tant en tant es deixa caure per casa, perquè em proporciona unes sessions de sexe tan pujades de to i tan perverses que necessite espaiar-les en el temps per evitar enganxar-me a unes pràctiques que resulten excitants, sí, però també excessives.

El sexe amb este xic treu el pitjor de mi i mentre dura l'acte em sorprenc a mi mateix fent una sèrie de coses que si fera qualsevol altre em resultarien no només desagradables, sinó també un punt patològiques.

Esta mena de sexe resulta tan nefand, tan depravat i tan maligne i em fa sentir tan brut que quan tot acaba més que un dutxa necessite un exorcisme. Almenys durant una setmana.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails