Fum (I)

Diumenge a poqueta nit, en entrar a casa després de passejar amb Matt vaig estar a punt de patir un infart: només rodar la clau vaig notar que feia olor a cremat i de seguida vaig vore que tenia la casa (ma casa!) plena de fum.

El primer que vaig pensar és que havia deixat alguna cosa al foc o que no havia apagat del tot un cigarret per culpa de la ressaca, però després de recórrer tota la casa no vaig trobar l'origen del fum i tot just quan estava a punt de patir un (altre) infart vaig apujar a la terrassa i vaig comprovar que el fum venia de casa del veí, que resulta ser també mon tio (germà de mon pare), que havia encés la puta barbacoa, i que havia entrat a la meua per una finestra que jo havia deixat oberta, justament, per ventilar la casa abans d'eixir a passejar amb el gos.

Busca qui t'ha pegat.

Vaig maleir les barbacoes i al veí-tio, vaig tancar els finestrals de la terrassa i vaig obrir les finestres del menjador per fer que el fum isquera per l'altra banda de la casa i tot i que estava segur que el foc estava fora i, sobretot, que semblava estar controlat, no vaig poder evitar pegar-li massa voltes al tema i acabar comportant-me com un neuròtic, revisant cada endoll, cada cable, cada electrodomèstic i qualsevol cosa susceptible de patir una combustió espontània. Vaig mirar, fins i tot, baix dels llits.

Òbric parèntesi. Potser m'he quedat tonto i encara no en sóc conscient. Tanque parèntesi.

A hora de sopar, però, quan ja estava molt més tranquil van tocar al timbre i vaig vore la grossa cara de ma tia (germana de ma mare), que viu just darrere de casa, a la pantalla del videoporter:

— Martí, fill, pots baixar? És que ha passat una cosa... —demanà plorosa.

En baixar, però, no em vaig trobar només ma tia, sinó mig veïnat, tots rotllats amb bates impossibles, calçats amb sabates d'anar per casa i amb cara d'emprenyats. Semblava una de les escenes boges de la pel·li La comunidad. Només faltava Terele Pávez i un xiquet retardat vestit de Power Ranger.

— No has notat res estrany? —preguntà un veí.

— Parleu del fum, veritat? —vaig repreguntar alçant una cella

 (...)