dimecres, 4 de febrer de 2015

Cegats





Fa uns anys, estàvem els amics buscant una data per a fer un sopar quan va saltar la nóvia d'un: «Los próximos meses mi cari y yo lo tendremos complicado porque soy fallera mayor de mi pueblo y voy a tener la agenda llena de eventos».

Com resulta fàcil imaginar, no vaig poder callar: «Nena, eres fallera major d'un poble de merda, no la primera dama dels Estats Units. I, per cert, un concurs de paelles no és un evento».

En aquell moment els valencians vivíem a un país que semblava ric, en el qual els edificis mastodòntics blancs no queien a trossos, s'inauguraven regates internacionals, cada poble tenia el seu propi PAI urbanístic i els nostres polítics asseguraven que els circuits urbans, els campionats esportius o les visites de líders de sectes religioses ens havien posat al mapa.

Els valencians ens havien cregut que vivíem en un evento sense fi i inclús els aniversaris infantils o anar al metge a traure's un tapó de l'orella mereixien invitacions personalitzades i una llista de regals.

València, i el País Valencià per extensió, s'havien convertit en l'escenari de tot el que passava al món i aquells que gosàvem a posar en dubte la solidesa i rendibilitat social i econòmica d'un model productiu que ni era modèlic ni produïa res érem acusats d'antivalencians.

Ara, però, d'aquella il·lusió òptica només queden quatre decorats de cartó i un cabàs de causes judicials vinculades a cada «gran evento» d'aquells que feien de València el centre de la galàxia.

Servidor, que encara no ha perdut la fe en la humanitat, creu que els valencians som capaços d'aprendre la lliçó (encara que no siga ni a la primera ni a la segona) i que en les pròximes eleccions votarem en conseqüència i castigarem aquells que ens van cegar amb confeti i focs artificials mentre ens furtaven la cartera, però tot este optimisme s'ensorra quan un divendres qualsevol, a la porta d'un local en el qual estan fent una simple conferència, veus com un iaio que passeja de bracet de la dona pregunta «¿Qué estarán haciendo aquí, que hay tanto personal?» i la vella respon «Pues no sé, debe ser algún evento» ja no saps què pensar.


.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails