Vaig deixar els gitanos i els marroquins amb els agents de la Guàrdia Civil i vaig
buscar la fiscal per confirmar que l'oferiment de pena mínima que
m'havia fet el dia anterior continuava en peu.
Una vegada tot
lligat, vaig informar els agents que podien marxar i em vaig quedar
amb els clients i els acompanyants, els quals van aprofitar que la
Benemèrita havia fugit per posar-se al dia sobre l'actualitat del
barri:
— Oye, ¿y cómo
está tu primo? —preguntà un marroquí a un
dels gitanos.
— Bien, bien...
Aunque su madre es paya, es más fuerte que un caballo.
Òbric parèntesi.
Tela. Tela marinera. Tanque parèntesi.
— ¿Pero le han
conseguido pegar la oreja?
Vaig haver
d'intervindre:
— ¿Qué?
Els gitanos i els
marroquins es van mirar i, finalment, un gitano m'explicà:
— Es que ayer un
moro le cortó la oreja a un primo mío.
Novament:
— ¿Qué?
Un dels àrabs
intervingué:
— No se la
cortó. Cogió un cenicero de la mesa del bar, le pegó aquí —i
assenyalà l'orella dreta— y la oreja se le cayó.
No podia dir una
altra cosa:
— ¿Qué?
I tornà l'àrab:
— ¡Pero
si tú le conoces!
— ¿Que yo le
conozco? ¿A quién? ¿Al que cortó la oreja o al que se le cayó?
Mai m'haguera
imaginat que podria acabar fent una pregunta com esta.
— Al que cogió
el cenicero —contestà l'àrab per
mantindre l'equidistància.
— ¿Y quién es?
— Nourdin.
— ¿Nourdin?
¿Qué Nourdin? —ha arribat un
punt en el qual quan em diuen Nourdin és com si en digueren Joan o
Miquel.
— Nourdin, el
Cojo.
Silenci.
— Hostias...
pues mira que le tengo dicho que no se meta en líos, que no va a
poder renovar los papeles.
Intervingué el
gitano:
— Tranquilo, mi
primo no ha puesto denuncia.
— ¿Cómo que no
ha puesto denuncia? ¡Si le han volado una oreja!
El gitano pensà
un segon abans de contestar:
— Es que...
verás... lo quieren muerto.
Ara vaig ser jo el
que va haver de pensar un segon abans de continuar:
— ¡Pero si
tengo un juicio con él la semana que viene!
— Pues a lo
mejor no se presenta...
El pitjor de tot
és que Nourdin em déu la meitat dels honoraris, i ara ja no sé si
els cobraré.
2 comentaris:
De tants "quès" acabaràs quec amb aquesta penya. Cobra a l'avançada, fes-me cas.
Corre a buscar-lo i cobra-li, encara que siga en espècie, o que et convide a una mariscada. A ell també li convé, possiblement siga la primera i l'última.
Publica un comentari a l'entrada