Fa un parell de
setmanes ho vaig deixar estar amb il fidanzato. Després d'uns
mesos de relació vaig decidir que el millor que podia fer era
parlar-ho amb ell i provar a conservar alguna cosa si no volia
llançar-ho tot a perdre, perquè si alguna cosa tenia clara era que
volia seguir comptant amb ell després d'haver-ho deixat.
Il fidanzato
ha estat una de les persones més interessants que he conegut en els
últims anys i vaig considerar que encara que potser no poguérem
mantindre una relació (per moltes raons, però sobretot perquè
manteníem plantejaments vitals molt allunyats) això no havia de
significar necessàriament que havíem de perdre'ns de vista per a
sempre.
Durant molt de
temps he follat i festejat amb autèntics inútils als quals no he
tingut la necessitat de tornar a creuar ni una paraula ni una mirada,
però este cas ha estat tot el contrari.
I estic content
perquè, per a variar, crec que ara ho fet bé.
2 comentaris:
Fer les coses bé és molt complicat, xiquet. Es fan passos endavant i camellades arrere. Però si vos cuideu, vos en sortireu. O això diuen...
Gràcies, perla!
Publica un comentari a l'entrada