dilluns, 18 de juny de 2012

Finito



Fa un parell de setmanes ho vaig deixar estar amb il fidanzato. Després d'uns mesos de relació vaig decidir que el millor que podia fer era parlar-ho amb ell i provar a conservar alguna cosa si no volia llançar-ho tot a perdre, perquè si alguna cosa tenia clara era que volia seguir comptant amb ell després d'haver-ho deixat.

Il fidanzato ha estat una de les persones més interessants que he conegut en els últims anys i vaig considerar que encara que potser no poguérem mantindre una relació (per moltes raons, però sobretot perquè manteníem plantejaments vitals molt allunyats) això no havia de significar necessàriament que havíem de perdre'ns de vista per a sempre.

Durant molt de temps he follat i festejat amb autèntics inútils als quals no he tingut la necessitat de tornar a creuar ni una paraula ni una mirada, però este cas ha estat tot el contrari.

I estic content perquè, per a variar, crec que ara ho fet bé.

2 comentaris:

dèlia ha dit...

Fer les coses bé és molt complicat, xiquet. Es fan passos endavant i camellades arrere. Però si vos cuideu, vos en sortireu. O això diuen...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies, perla!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails