En perdre la
covada, però, les oronetes no es van donar per vençudes i després
de tres o quatre dies voltant el pilar on estava el primer niu van
emprendre les tasques de restauració d'un que estava buit a
l'estable.
Òbric parèntesi.
Al corral de la iaia ja no hi ha estable però per
distingir una zona de l'altra la iaia encara els fa referència amb
allò que hi havia fa més de cinquanta anys. Tanque parèntesi.
Amb el nou niu
reformat, les oronetes han començat a covar una altra llocada, però
semblen més receloses que mai i han començat a atacar qualsevol
cosa que consideren perillosa, sobretot a Matt, que es distreu
provant a capturar-les a l'aire.
La més
perjudicada, per a variar, ha estat la iaia, perquè les oronetes la
veuen com una altra enemiga, a l'estil del gos, i a la qual assetgen
només posa un peu al corral.
— No he pogut
eixir a estendre en tot el dia per culpa de la guatlles eixes
—es queixà la setmana passada
l'ornitòloga.
— La veritat és
que no ho entenc, iaia: tota vestida de negre i tan menuda sembla una
oroneta.
—Tota la vida
criant-les i mira com m'ho paguen.
Però tot ha
valgut la pena, perquè este cap de setmana hem tornat a escoltar el
plors llastimosos dels nous pollets.
2 comentaris:
fes-li posar un davantal blanc, que tota negra sembla una altra cosa :)
[...]— No he pogut eixir a estendre en tot el dia per culpa de la guatlles eixes —es queixà la setmana passada l'ornitòloga.
— La veritat és que no ho entenc, iaia: tota vestida de negre i tan menuda sembla una oroneta.
—Tota la vida criant-les i mira com m'ho paguen.[...]
Ahí m'has matat... hahahahaha
Publica un comentari a l'entrada