Quan
després de nadar a la piscina passe a l'spa,
normalment només em trobe amb vells, la qual cosa, a banda de no
resultar agradable a la vista, em causa una miqueta de respecte:
estic segur que, entre la calor, les bombolles i el vapor, qualsevol
dia em trobaré un vell mort flotant al jacuzzi.
Òbric
parèntesi. O encara pitjor: el bolquer d'un vell mort flotant al
jacuzzi. Tanque parèntesi.
Dimarts,
afortunadament, no hi havia cap vell i tenia tot l'spa
per a mi. L'aigua estava una mica més freda que la resta de dies i
sembla que això havia espantat els octogenaris.
Després
d'una estona de fer i desfer al meu aire, van entrar a la zona d'spa
dos xics d'uns setze o dèsset anys, vestits amb roba de carrer. Els
col·legis públics del poble tenen un conveni amb l'empresa
propietària de les instal·lacions i de tant en tant els alumnes fan
classes a la piscina o a la zona de màquines, però mai els havia
vist a la zona d'spa, per la
qual cosa vaig imaginar que esta parella havia fet fugina i es
dedicava a passejar-se amunt i avall.
Em
van saludar i van començar a tafanejar tot el que es pot tafanejar a
un spa: les saunes, les
dutxes, la font de gel.. i a prémer tots els botons que anaven
trobant fins que se'ls regirà el perdigó i van tindre una idea:
—
Ie, tio, ens tirem a l'aigua?
Es
van assegurar que ningú (a banda de mi, que em sentia invisible) els
mirava i van començar a despullar-se a la vora del jacuzzi, a tres o
quatre metres d'on jo em trobava. Primer es van descalçar, després
es van llevar la part de dalt i van deixar al descobert uns torsos
fibrats, plens d'abdominals i de músculs marcats, i, finalment, es
van traure els pantalons i es van quedar en calçotets. Un calçotets
d'imitació, estrets i de camalet, generosament plens per davant i
perfectament ajustats per darrere.
Van
estar un minut així, en calçotets, a la vora del jacuzzi, com si
estigueren replantejant-se la idea mentre al meu cap s'amuntegaven un
grapat de pensaments que podrien portar-me directament a l'infern.
Per
sort, quan el més alt ja tenia un peu al primer escaló del jacuzzi
i jo estava a una bategada de patir un atac al cor, entrà a l'spa un
encarregat de manteniment i els féu fora.
I
dic 'per sort' perquè si un dels adolescents arriba a fer un pas més
el primer cos que hagueren trobat flotant al jacuzzi no haguera estat
el d'un vell, sinó el meu. I amb una considerable erecció.
Estic
dos
tres setmanes sense tocar pèl i, com salta a la vista, ho porte
estupendament.
3 comentaris:
Estupendament… és com s'acostument a portar aquest tipus de situacions. ; )
Però un altra dia espera una mica (tot i a risc d'acabar arrugat com una pansa)… tard o d'hora apareixerà algú.
Vostè ha fet alguns bons punts d'allà. Vaig fer una recerca sobre el tema i va trobar la majoria de gent estarà d'acord.
Seguiré el teu consell a la propera, Jaume. ;)
Anònim: no entenc què vol dir.
Publica un comentari a l'entrada