dijous, 14 de febrer de 2013

Tres setmanes



Quan després de nadar a la piscina passe a l'spa, normalment només em trobe amb vells, la qual cosa, a banda de no resultar agradable a la vista, em causa una miqueta de respecte: estic segur que, entre la calor, les bombolles i el vapor, qualsevol dia em trobaré un vell mort flotant al jacuzzi.

Òbric parèntesi. O encara pitjor: el bolquer d'un vell mort flotant al jacuzzi. Tanque parèntesi.

Dimarts, afortunadament, no hi havia cap vell i tenia tot l'spa per a mi. L'aigua estava una mica més freda que la resta de dies i sembla que això havia espantat els octogenaris.

Després d'una estona de fer i desfer al meu aire, van entrar a la zona d'spa dos xics d'uns setze o dèsset anys, vestits amb roba de carrer. Els col·legis públics del poble tenen un conveni amb l'empresa propietària de les instal·lacions i de tant en tant els alumnes fan classes a la piscina o a la zona de màquines, però mai els havia vist a la zona d'spa, per la qual cosa vaig imaginar que esta parella havia fet fugina i es dedicava a passejar-se amunt i avall.

Em van saludar i van començar a tafanejar tot el que es pot tafanejar a un spa: les saunes, les dutxes, la font de gel.. i a prémer tots els botons que anaven trobant fins que se'ls regirà el perdigó i van tindre una idea:

Ie, tio, ens tirem a l'aigua?

Es van assegurar que ningú (a banda de mi, que em sentia invisible) els mirava i van començar a despullar-se a la vora del jacuzzi, a tres o quatre metres d'on jo em trobava. Primer es van descalçar, després es van llevar la part de dalt i van deixar al descobert uns torsos fibrats, plens d'abdominals i de músculs marcats, i, finalment, es van traure els pantalons i es van quedar en calçotets. Un calçotets d'imitació, estrets i de camalet, generosament plens per davant i perfectament ajustats per darrere.

Van estar un minut així, en calçotets, a la vora del jacuzzi, com si estigueren replantejant-se la idea mentre al meu cap s'amuntegaven un grapat de pensaments que podrien portar-me directament a l'infern.

Per sort, quan el més alt ja tenia un peu al primer escaló del jacuzzi i jo estava a una bategada de patir un atac al cor, entrà a l'spa un encarregat de manteniment i els féu fora.

I dic 'per sort' perquè si un dels adolescents arriba a fer un pas més el primer cos que hagueren trobat flotant al jacuzzi no haguera estat el d'un vell, sinó el meu. I amb una considerable erecció.

Estic dos tres setmanes sense tocar pèl i, com salta a la vista, ho porte estupendament.




3 comentaris:

Jaume ha dit...

Estupendament… és com s'acostument a portar aquest tipus de situacions. ; )

Però un altra dia espera una mica (tot i a risc d'acabar arrugat com una pansa)… tard o d'hora apareixerà algú.

Anònim ha dit...

Vostè ha fet alguns bons punts d'allà. Vaig fer una recerca sobre el tema i va trobar la majoria de gent estarà d'acord.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Seguiré el teu consell a la propera, Jaume. ;)

Anònim: no entenc què vol dir.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails