dimecres, 6 de febrer de 2013

Tètric (I)


No sé per què últimament la gent té la necessitat de contar-me històries desagradables, com si no tinguera sentiments i estes coses no m'afectaren.

El primer va estar l'amo de Lasi (!), una gosseta amiga de Matt: portàvem unes setmanes sense coincidir al parc i li vaig preguntar si havia estat malalt. Em va dir que no, que Lasi havia estat prenyada i que no havia pogut eixir a passejar.

I com ha quedat la cosa?
Molt bé, però va tindre huit gossets i, clar, l'animalet no podia traure'ls tots avant, així que només me n'he quedat quatre. Els altres quatre se'ls van emportar només nàixer.

No cal que explique què significa l'eufemístic “se'ls van emportar només nàixer” en boca d'un caçador com l'amo de Lasi.

El segon que compartí amb mi una història desagradable sense que fóra necessari fou un client:

Volia haver vingut ahir, però és que a mon pare li ha passat una cosa...
Bé, és igual...
No, si és que voràs, mon pare porta al cotxe un full plastificat amb una autorització per poder aparcar als llocs de minusvàlids i, ahir, en tancar la porta del cotxe el full s'envolà i li entrà a l'ull, i una de les vores de plàstic li tallà la còrnia i li l'hagueren de cosir a l'hospital.

Quan escolte coses com “cosir una còrnia” m'entra una picor estranya darrere del genoll.

Però, a banda de casos d'eugenèsia canina i de lesions oculars produïdes per autoritzacions de minusvàlids, l'altre dia em van contar la història més estranya i més tètrica que he escoltat mai. I ha tingut lloc només a un parell de carrers de ma casa...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails