dilluns, 18 de febrer del 2013

El refredat de la iaia



La iaia ha estat malalta les últimes dos setmanes. Molt malalta. Era només un refredat, però pensàvem que ja no ho contava. I la seua actitud tampoc no ajudava:

Per què no vol alçar-se?
Perquè no.
Per què no vol menjar?
Perquè no.
Mire, iaia, no es comporte com una cria, eh? Que té 91 anys i és vella, però no és Benjamin Button.

En eixe sentit, la iaia ha tingut la mala sort de caure a una casa on som poc condescendents amb la malaltia i amb la mort i estes dos setmanes han donat per a moltes conyes i, a banda d'amenaçar amb portar-la a una residència i amb començar a repartir-nos l'herència, també hem parlat d'eutanàsia:

Com està, iaia?
Malament.
Malament? Jo la veig prou bé...
Si estic morint-me, ma filla.
Jo no la vull vore patir, iaia. Si vosté m'ho demana agarre un coixí esta nit i li'l pose en la cara i en un minut acabem amb este patiment.
Això mateix m'ha dit ton pare este matí...
Sí, però mon pare no ho farà, que després tindrà remordiments.
I tu no?
Jo? Clar que no.

Ara, però, la iaia ha reviscolat com una verdolaga.



3 comentaris:

Clidice ha dit...

uf! doncs que me n'alegre molt! records per la iaia i que no es rendeixi mai :)

Monique LaMer ha dit...

M´alegre que ja estiga millor, però no puc evitar pensar què em passaria si jo li diguera eixes coses a la meua que té 89 anys...clar que la meua ens enterrarà a tots...

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies, xiques. La iaia està estupenda.

Ahir li vaig dir que havíem encarregat la làpida per al nínxol i que ja posava "Febrer 2013" i que ara ens tocarà perdre els diners.

:)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails