La gota malaia

Els casos Gürtel i Bárcenas que s'instrueixen a Madrid porten el mateix camí que els casos de corrupció que s'enjudicien a València: l'allau informació que apareix dia rere dia resulta impossible d'assumir per part d'un ciutadà normal i la seua capacitat de reacció es minimitza. És el mateix que passa amb les drogues: el consumidor acaba per generar-hi tolerància per saturació.

Òbric parèntesi. Potser els sociòlegs podrien batejar este fenomen com l'efecte valencià. Tanque parèntesi.

Així, esta setmana coneixíem uns informes de la UDEF que en qualsevol país normal servirien per fer caure un govern, però que al País Valencià i, per extensió, a la Confederació Ibèrica de Nacions han tingut menys transcendència que el naixement d'una girafa a un zoo europeu.

Estos huit informes, entre altres coses, fan un repàs a la connivència de l'administració de Camps amb la trama de corrupció que encapçalava Correa i posen damunt la taula les vergonyes d'un país que ha viscut anestesiat: relacionen personatges com Camps, Costa i Pedro García amb eixa sèrie de grans esdeveniments que ens deien que servien per posar València al mapa, com ara la Copa Amèrica o la visita del papa de 2006, i que de moment només han servit per buidar-nos les butxaques i fer-nos abaixar la cara.

Una menció especial mereixen els arxius informàtics que la policia trobà a la seu de la trama i que porten per títol “PP Comunidad Valenciana”, “Congreso Regional de Valencia”, “Presentación candidato Fco. Camps” o, el millor de tots, “Pagos en B del Partido Popular C. Valenciana” i que no han tingut cap conseqüència.

Per sort, les notícies sobre la corrupció del PP valencià, que han passat de ser una gota malaia a un tsunami, encara ens regalen els moments esperpèntics que ens agraden i ens donen la vida: el primer ha estat la decisió del TSJ de donar a associacions de caritat les peces de roba que la trama Gürtel regalà a Betoret; i el segon moment freak ens el proporcionava el mateix Camps en eixir de declarar, per segona vegada i de moment, com a testimoni al cas Nóos: “Las cosas que no se recuerdan es difícil recordarlas”.

Definitivament, ha arribat el moment de demanar a Putin que ens annexione, perquè açò és del tot insuportable.