Tomata

L'última setmana d'agost vaig concertar una cita amb un xic. Era la segona vegada que quedàvem; la primera va ser, almenys, fa quatre anys.

Òbric parèntesi. Quan dic que tinc problemes d'agenda és veritat. Tanque parèntesi.

Amb dos granissats de llima a la taula ens vam posar al dia de les nostres vides i vam parlar de l'actualitat política, dels viatges que havíem fet, dels que volíem fer i d'amics en comú que no sabíem que ho eren.

Per descomptat, vam acabar follant i, en un moment que no cal detallar (o sí: estesos al llit, xopats de suor i boquejant com dos peixos fora de l'aigua), em va amollar:

—Que estaves reservant-te o què?

Em vaig incorporar i vaig vore sobre el seu tors la magnitud de la riuada.

—La veritat és que no massa... Potser és cosa de tot el gaspatxo que he pres este estiu.

El meu convidat va tórcer el morro:

—El gaspatxo?

I em vaig posar didàctic:

—Se sol dir que el suc de tomata, que és la base del gaspatxo, augmenta la producció de semen, però això no està demostrat científicament. Sí que se sap, però, que afecta el seu sabor i olor.

—Què?

—També se sap que la tomata té grans quantitats de betacaroté i que el cos el transforma en vitamina A, la qual augmenta la producció de testosterona, que és l'hormona responsable del desig sexual.

—Com?

—De tota manera, eixes són les propietats de la tomata fresca. En convertir-la en gaspatxo no sé si les mantindrà o les perdrà... Hauria d'investigar-ho.

—Però en eixe cas, el gaspatxo no justificaria tot açò.

—Ah, no. Tot això és perquè m'has posat molt calent i m'he escorregut com un burro.

—Però no has dit que...

—Com un burro, xic. Com un puto burro.