Mentre a Madrid i a Galícia hi ha imputats i detinguts per delictes seriosos, el responsable de la trama de corrupció a València portava per malnom El Bigotes (!), l’empresa es deia Orange Market (!!), es casà amb una Mamachicho (!!!) i celebraren el convit, al qual acudiren Camps i Costa, al restaurant de l’edifici Veles e Vents del Port de València (!!!!).
L’altre José Tomás que ha centrat l’atenció de la premsa ha estat un sastre madrileny que ha reconegut haver tallat peces de roba per a càrrecs públics del PP valencià. La gràcia d’este cas és que estes peces no haurien estat pagades per aquells que haurien de lluir-les, sinó per un empresari beneficiat pels alguns contractes atorgats per l’administració valenciana conegut com El Bigotes.
Donat que ja estic cansat de sentir-me ofés, atacat i avergonyit per aquells que ens malgovernen i que cada cop que m'indigne arrugue el front i marque més línies d'expressió, he decidit optar per la segona opció que em queda: prendre-m'ho com una broma i riure.
M'interessa més, com deia, saber què serà de Ricardito que no pas de Forrest Camps, el qual sembla més cremat que l'oli d'una xurreria, perquè no puc contenir l'erecció que em provoca imaginar-me Costa al corredor de qualsevol centre penitenciari, mirant de reüll la resta d'interns mentre s'assegura que no porta despassats els cordons dels nàutics.
Una dictadura explicaria que els ciutadans deixen d'anar a la seua feina o de prendre el sol a la platja i van a recolzar un governant que atempta contra la dignitat política i que hauria de ser menyspreat per la ciutadania i, amb més motiu, per aquells que li van donar el seu suport.
Després d'una lleugera i superficial cerca per Internet, he trobat el llistat de ciutadans valencians que formaran part de l'hipotètic Tribunal que jutjarà el Cada-dia-menys-honorable Francisco Camps, ordenat alfabèticament i per municipis.
Em puc imaginar, en canvi, la direcció del PP valencià amagat a la seu regional (sic), mirant-se tots de reüll i fent ús dels nous telèfons Bic -d'aquells d'un sol ús i no recarregables a l'estil dels que utilitzen les bandes de The wire per evitar les escoltes policials- i provant a tranquil·litzar Rajoy:
- Tranquilo, Mariano, que esto es Valencia: les ponemos una doble sesión de Un beso y una flor en Canal 9 y acusamos a Zapatero de marginar los intereses de los valencianos y arreglado -diria Costa.
Des del primer moment que es feren públics els primers 17.000 fulls del sumari de la trama Gürtel, semblava que tot serien problemes per al PP: una primera (i superficial) ullada a l'expedient posava en evidència que la corrupció era (i és) una cosa generalitzada en els regnes dels populars, que esguita les direccions regionals i que gairebé tots els càrrecs públics del PP van mentir descaradament en un moment o un altre.
Costa ha estat estes últimes setmanes l'actor més surrealista, estrambòtic i estrafolari de la surrealista, estrambòtica i estrafolària trama de corrupció que ja no esguita el PP, sinó que l'enfonsa en el fang més putrefacte.
12/10/2009 - Aprenents
Estes darreres setmanes, però, també hem tingut l'oportunitat d'escoltar i de llegir com els periodistes i els opinadors que posen preu a les seues columnes als diaris i a les seues paraules a les tertúlies i debats es referien als imputats en la trama Gürtel com aprendices en un intent infame de treure-li foc al cas de corruppció i regalar-li un baló d'oxigen al PP.
Estes darreres setmanes, però, també hem tingut l'oportunitat d'escoltar i de llegir com els periodistes i els opinadors que posen preu a les seues columnes als diaris i a les seues paraules a les tertúlies i debats es referien als imputats en la trama Gürtel com aprendices en un intent infame de treure-li foc al cas de corruppció i regalar-li un baló d'oxigen al PP.
Ric tenia totes les paperetes per convertir-se en màrtir i en carn de canó perquè la seua imatge pública estava tan deteriorada que resultava facilíssim enviar-lo a fer la mà... o almenys això es pensaven alguns, perquè la realitat és que Ric ha tret les ungles i ha demostrat -a mi el primer- que no és tan ximple com ens pensàvem i que un senyoret castellonenc necessitat de logopeda -però amb un gust exquisit, això sí- ha fet trontollar tot un Partit Popular que ha vist com la seua imatge pública s'ensorrava públicament, deixava Camps amb el cul a l'aire i a Mariano sense respiració.
El front valencià, en canvi, sembla que s'apaga i ho fa com es fa a les millors famílies: simulant que no ha passat res i amagant la merda sota la catifa del menjador. Així, Camps només li ha vist les orelles al llop quan des de Madrid han eliminat el seu estimat Ric i ha nomenat Blasco com a portaveu del PP a les Corts i a Clemente com a Secretari General del partit.
Este cas també ha posat de manifest un nou vocabulari que mai hauríem imaginat en boca dels nostres polítics, i gràcies a les intervencions telefòniques hem sabut que Camps era El curita, que en esta trama teníem un Bigotes i un Don Vito, que Costa era conegut com Ric i també expressions com 'te quiero un huevo' o 'tenemos que hablar de lo nuestro, que es un muy bonito', les quals han passat a formar part de l'imaginari popular i de la llista de frases que un polític mai més podrà tornar a pronunciar en públic.
Som els valencians, doncs, els que hem d'assumir -amb la dignitat que ens puga quedar- que els nostres governants protagonitzen les notícies més vergonyoses que l'alçament del sumari-tsunami Gürtel ha traslladat a les portades de la premsa
Este cas de corrupció ha aconseguit que La Perla més famosa deixe de ser l'estació de la Iniciativa Dharma descoberta per Nikki i Paulo a l'illa de Lost en favor de 'la hija puta de La Perla', també coneguda com Milagrosa Martínez, ecs!Consellera de Turisme i actualment Presidenta de Les Corts valencianes i posseïdora d'un rellotge regalat per El Bigotes valorat en quatre mensualitats del salari mínim interprofessional.
La reacció de Francisco Enrique Camps Ortiz (!) en conéixer la sentència del Suprem que torna a imputar-lo per suborn resulta increïble: “Hoy estoy más feliz” ha dit l'ecsMolt Honorable. Més feliç que quan no estava imputat? Més feliç que quan contractava amb empreses corruptes? Més feliç que el seu fill el dia de Reis en comprovar que un mafiós li havia regalat un robot amb forma de gos?
Perquè fou l'únic membre del PP que gosà a exigir responsabilitats en un moment en el qual tot déu callava com si foren putes, la seua detenció ahir de matí per un nou cas de corrupció afegeix un element de cinisme a este despropòsit de país que ens toca viure i patir.
El processament de Camps és una mostra del fet que la Justícia ja no és com els gossos de la cita Baroja, que només lladraven en passar un pobre mal vestit, sinó que s'atreveixen a lladrar fins i tot a qui porta un parell de sabates de pell de poltre o un pantaló fet a mida.
El PP ens presenta un candidat-imputat que llança una mirada insolent al públic tot just abans de deixar la seua rúbrica a un document que precisament demana penes més elevades per a delictes com els que a ell mateix li atribueix la Justícia sense que li caiga la cara de vergonya i sense que li tremole la mà.
En el cas de la declaració del Molt ecs!Honorable Camps no només hem pogut constatar que tot apunta a una més que probable condemna, sinó que s'han confirmat les sospites que sobre el seu estat mental tots temíem: la megalomania i la paranoia s'han acarnissat en la psique del nostre pobre President.
La transcripció de la declaració de Camps davant el jutge Flors al TSJ valencià ha servit per conéixer una part de la seua vida que fins ara ignoràvem: és Isabel, la farmacèutica de la plaça de l'Ajuntament, la que cada matí li prepara la cartera al Molt ecs!Honorable.
Camps no ha tingut ni tan sols el detall d'incloure a l'executiu valencià un pobre imputat per les trames Gürtel o Brugal, ni cap retardat mental, ni cap mona de fira, ni cap Ric Costa o equivalent... perquè el Molt ecs!Honorable s'ha vist obligat des de Madrid a netejar el Govern valencià que més moments de glòria ens ha donat.
19/07/2011 - Les opcions de Camps
Dins, però, de l'opció de preparar el judici, trobem una tercera possibilitat que passaria per apostar per una nova estratègia de defensa: intentar demostrar que Camps ha perdut el cap i que no pot ser condemnat.
20/07/2011 - La caiguda de Camps
Tot indica que a última hora del matí Costa es va refer com un gat, va forçar la màquina i es negà a reconéixer la seua culpabilitat, entre altres motius perquè ahir ningú havia comptat amb ell, i així el propi Ric s'ha emportat Camps per davant
27/10/2011 - L'últim escalonet
Eixe és exactament el pas que vam viure ahir en traure la bola 28 d'un bingo de joguet: este número estableix una combinació matemàtica que serà la de determine qui són els 36 afortunats que formaran part d'este jurat provisional.
19/07/2011 - Les opcions de Camps
Dins, però, de l'opció de preparar el judici, trobem una tercera possibilitat que passaria per apostar per una nova estratègia de defensa: intentar demostrar que Camps ha perdut el cap i que no pot ser condemnat.
20/07/2011 - La caiguda de Camps
Tot indica que a última hora del matí Costa es va refer com un gat, va forçar la màquina i es negà a reconéixer la seua culpabilitat, entre altres motius perquè ahir ningú havia comptat amb ell, i així el propi Ric s'ha emportat Camps per davant
27/10/2011 - L'últim escalonet
Eixe és exactament el pas que vam viure ahir en traure la bola 28 d'un bingo de joguet: este número estableix una combinació matemàtica que serà la de determine qui són els 36 afortunats que formaran part d'este jurat provisional.
I,
la segona idea, que Camps tornà a imposar-se ahir a l'oposició, en
esta ocasió personificada en una fiscal anticorrupció que no fou
capaç de posar contra les cordes l'ecs!president
i un advocat de l'acusació popular que malbaratà la negativa de
Camps a contestar les seues preguntes, limitant-se únicament a
marejar el jurat.
Ningú
ignora que Camps constitueix la peça gran del procés, mentre Ric
és un trofeu de segona i ja palmarà quan s'encete el procés
que enjudiciarà el finançament irregular del PP valencià, però
mentrestant constitueix un entreteniment irresistible per a les
acusacions.
26/01/2012 - Tres consideracions sobre l'absolució
També ha jugat a favor dels acusats, i de quina forma, el caràcter llec dels jurats, ja que és prou obvi que un tribunal professional, format per autèntics magistrats i no per ciutadans, haguera condemnat almenys a l'ecs!President, donat l'allau de proves que hi ha al sumari i que s'han reproduït durant la vista oral del judici.
30/01/2012 - 'Rehab' Costa
Ric, igual que l'altre, ha mantingut l'acta de diputat autonòmic durant tot este temps, però no hem d'oblidar que qui encarregava caviar a grapats era, també, secretari general del PPCV, un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València i que algú hauria de reposar la seua honorabilitat i rehabilitar-lo.
26/01/2012 - Tres consideracions sobre l'absolució
També ha jugat a favor dels acusats, i de quina forma, el caràcter llec dels jurats, ja que és prou obvi que un tribunal professional, format per autèntics magistrats i no per ciutadans, haguera condemnat almenys a l'ecs!President, donat l'allau de proves que hi ha al sumari i que s'han reproduït durant la vista oral del judici.
30/01/2012 - 'Rehab' Costa
Ric, igual que l'altre, ha mantingut l'acta de diputat autonòmic durant tot este temps, però no hem d'oblidar que qui encarregava caviar a grapats era, també, secretari general del PPCV, un càrrec que a este país es troba protocol·làriament només per baix del de fallera major de València i que algú hauria de reposar la seua honorabilitat i rehabilitar-lo.