Els valencians que encara gaudim de cert esperit crític tenim dos opcions davant la transcripció la setmana passada d'unes converses entre el cada dia menys Honorable Francisco Camps i una persona que porta per àlies El Bigotes (sic).
Estes dues opcions serien o bé fer-se l'indignat pel nivell al qual està rebaixant el nostre President (i la resta d'implicats, sobretot l'inefable Ricardito Costa) la imatge de les nostres institucions o bé prendre-s'ho com una broma.
Donat que ja estic cansat de sentir-me ofés, atacat i avergonyit per aquells que ens malgovernen i que cada cop que m'indigne arrugue el front i marque més línies d'expressió, he decidit optar per la segona opció que em queda: prendre-m'ho com una broma i riure.
Així, cada cop que repasse la transcripció de les converses i imagine el cavaller Bigotes llepant d'una forma humiliant el cul del President, que fa ús d'un llenguatge impropi de qui és capaç de no perdre's una processó a qualsevol racó del País, i a la seua dona meravellada per la generositat dels seus regals, no puc evitar riure i somriure i dubtar sobre si algun dia coneixerem a fons tots els detalls d'esta història tan freak, tan surrealista i tan bizzarra.
Si algú es pensava que el PP valencià havia tocat sostre i que no era possible superar aquella idea destrellatada d'oferir Educació per a la Ciutadania en anglés i l'atac general a l'educació pública o la dèria dels populars per combinar els esdeveniments internacionals i el trencadís blanc de Calatrava amb el desmantellament dels serveis públics del País o les cimeres amb la Regió de Múrcia i els obstacles a la normalització lingüística estava molt equivocat: i és que hem arribat a un punt en el qual fins i tot la corrupció del PP valencià fa riure.
I tampoc ens va tan malament, veritat?
1 comentari:
jo ho trobo molt trist xic.
Pero cada un sabrem per on menem el nostre pervindre...
triar l'opcio que has triat, again, es de covards.
Ho sent.
a.
Publica un comentari a l'entrada