dimecres, 20 de maig de 2009

Repugnància

Quan una societat no mostra la seua repugnància envers els comportaments poc ètics (i poc estètics) dels seus polítics, sobretot quan són governants, és que alguna cosa fa olor a podrit. 
 
Eixa cosa pot ser el concepte de decència política. O la noció de vocació de servici públic. O directament allò que hem d'entendre per democràcia.

Les dictadures solen organitzar paripés d'adhesió al règim quan la comunitat internacional censura una pràctica contra els Drets Humans o les llibertats dels ciutadans i se sol apel·lar a l''estima del poble' per rebutjar les crítiques, que són considerades sistemàticament com un 'atac al règim' o una 'intervenció estrangera intolerable'.

Al País Valencià no vivim cap dictadura, malauradament. I sí, he dit malauradament, perquè la única forma d'entendre com és possible que un grup de ciutadans es presente a la porta del Tribunal en el qual ha de declarar un President imputat és si estiguérem a una dictadura.

Una dictadura explicaria que els ciutadans deixen d'anar a la seua feina o de prendre el sol a la platja i van a recolzar un governant que atempta contra la dignitat política i que hauria de ser menyspreat per la ciutadania i, amb més motiu, per aquells que li van donar el seu suport.

O això, o és que els han pagat per anar-hi.

I no sé què seria més malaltís.


2 comentaris:

lhomex ha dit...

Això ja comença a ser com a Itàlia, quant més trapisondista és el polític, millor cau. Els que l'aplaudien el devien considerar com "un dels seus."

Anònim ha dit...

el comportament de camps és, mutatis mutandis, com el teu.

Pero això, tu ja ho sabies.

a.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails