dimarts, 9 de febrer de 2010

El meu 'gürtel' particular


El cas Gürtel, convenientment refrigerat fins que arribe el període preelectoral, no només ha posat al descobert les misèries del PP, sinó que s'ha emportat per davant un nombre considerable de càrrecs populars, ha suggerit la possibilitat d'un finançament irregular del partit al País Valencià i ha evidenciat les relacions més lúbriques entre la política i un bon grapat d'emprenedors indocumentats.

Per si això fóra poc, que no ho és, este cas també ha posat de manifest un nou vocabulari que mai hauríem imaginat en boca dels nostres polítics, i gràcies a les intervencions telefòniques hem sabut que Camps era El curita, que en esta trama teníem un Bigotes i un Don Vito, que Costa era conegut com Ric i també expressions com 'te quiero un huevo' o 'tenemos que hablar de lo nuestro, que es un muy bonito', les quals han passat a formar part de l'imaginari popular i de la llista de frases que un polític mai més podrà tornar a pronunciar en públic.

Esta setmana, de molta i molt inefable feina, m'he trobat amb el meu propi cas gürtel: un cas que inclou robatoris, escorcolls domiciliaris, secret d'actuacions i intervencions telefòniques.

Cinc cèntims sobre el cas: una dona denuncià que havia patit un robatori a sa casa mentre dormia tan tranquil·lament, i la policia, en comprovar el que ells anomenen modus operandis (sic), relaciona este cas amb una sèrie de robatoris semblants que havien tingut lloc durant les setmanes anteriors.

Un dels objectes robats a la denunciant era una blackberry i el jutjat acorda la intervenció de les telecomunicacions a partir del número IMEI, al mateix temps que decreta el secret d'actuacions per assegurar que l'advocat del cas, en este cas qui ací desvetlla el misteri, no tinga accés a l'expedient.

Les comunicacions intervingudes, de la mateixa forma que en el vertader cas Gürtel, no només aporten elements de convicció suficients per trobar els responsables i conéixer què ha passat amb els objectes robats , sinó que ens il·lustren sobre aspectes fins ara desconeguts de les persones encausades.

Així, l'expedient al qual he tingut accés després d'un any i de l'alçament del secret d'actuacions, conté transcripcions tan interessants com ara:

Subjecte A: ¿Qué haces chupapollas?
Subjecte B: ¿Qué haces calandra?

(...)

Subjecte A: Pos ná, ahora dentro de un rato vamos pa ya.
Subjecte B: Mu bien, flipiwindi.

De la mateixa forma que les converses del cas Gürtel evidenciaren la innocència de Camps, el Bigotes, Ric i companyia, les converses que consten al meu cas gürtel demostren que els meus clients són innocents, perquè algú que fa servir la paraula flipiwindi per referir-se a un còmplice no pot haver fet res dolent.

3 comentaris:

matilde urbach ha dit...

Estic d'acord, el de flipiwindi és innocent!!! flipiwindi, fli-pi-win-di. (miro de memoritzar-ho)

David ha dit...

Un amic meu (que també té un passat una mica obscur) moltes vegades diu: "què passa "julai"? o "guasnait", no me'n recorde exactament, però sempre diu praules d'eixe estil, a mi em fa molta gràcia, però encara així i tot és bona persona...

Evidentment el teu client també ho és i per tant no pot haver comés mai cap delicte. Si vols jo puc anar a declarar que segur que el jutge ho entén i li dona la raó.

Allau ha dit...

Flipiwindi is the new black! (O era Rawalpindi?)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails