El maleït Molt ecs!Honorable continua amargant-nos la vida i l'últim despropòsit (de moment) de la novella Tercera Presidència ha estat el nomenament d'un Consell ple de tecnòcrates de perfil baix decidits només a gestionar i no a fer espectacle.
Després d'haver-nos col·locat Cotino, amb crucifix i tot, a la presidència de Les Corts, les expectatives estaven disparades, però Camps no ha tingut ni tan sols el detall d'incloure a l'executiu valencià un pobre imputat per les trames Gürtel o Brugal, ni cap retardat mental, ni cap mona de fira, ni cap Ric Costa o equivalent... perquè el Molt ecs!Honorable s'ha vist obligat des de Madrid a netejar el Govern valencià que més moments de glòria ens ha donat.
Puto centralisme.
Què serà ara de Blasco, que ja era conseller en temps de Jaume I? I el nou conseller d'Educació, el mariner José Ciscar, estarà a l'alçada de Font de Mora o permetrà que els nostres alumnes puguen disposar dels ordinadors que pagà el Govern central o que estudien Educació per a la Ciutadania en una llengua que entenguen? I què serà de l'herència de Trini Miró en la conselleria de Cultura i especialment dels quadres del seu despatx? I, sobretot, qui són Rosado, Cabré i Verdeguer? Per què són consellers si no estan imputats en cap trama de corrupció? Quins són els seus mèrits?
Camps no ha tingut en compte que els valencians no volem un Govern gris i sense estridències i que ens agrada la traca: no costava tant, pense, haver donat una conselleria a Alfonso Rus, veritat? I Antoni Asunción? No es mereixia un càrrec pels serveis prestats? I María Abradelo, no podia haver assumit la conselleria de Cultura perfectament?
En fi, almenys el Molt ecs!Honorable ens ha fet un regalet i, a banda de mantindre i premiar la inefable Paula Sánchez de León al Consell, ha donat una nota de color (de color negre, s'entén) entre tant de gris marengo amb la incorporació de Lola Johnson (!), fins ara directora de RTVV, al càrrec de portaveu i també al de consellera de Cultura (!), Turisme (!) i Esport (!).
Johnson és, sense cap mena de dubte, la que més feina té per davant: passar de dirigir un mitjà de comunicació públic, imparcial, de qualitat i en valencià a assumir el càrrec de portaveu del Consell serà fotut i necessitarà temps per fer-se a la idea que ara, i només ara, treballa al servei de Francisco Camps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada