ANDALUSIA
El
més prop que he estat de conéixer la idiosincràsia andalusa fou durant
els quatre mesos que de jove vaig passar a l'atur, ja que cobrar una
prestació sense haver de treballar constitueix un dels pilars del que
podríem considerar la cultura d'Andalusia.
Una
amiga va fer alguns comentaris ofensius sobre la Setmana Santa
sevillana a uns xics que vam conéixer, i l'andalús reaccionà una mica
violentament:
- ¡A vé si tieneh tú er coño, a vé si tieneh er coño, p'a haser una Semana Santa como la que hasemoh en Sevilla!
I em va tocar intervindre:
-
Un poco de tranquilidad, que aquí somos muy respetuosos: si queréis
sacar unos muñecos de madera a pasear por las calles mientras dáis
palmas y os ponéis a llorar no seremos nosotros los que os critiquen,
que también tenemos lo nuestro.
- Grasiah, mi arma.
I
és que mentre a Teheran els carrers s'omplin a diari de manifestants
que creuen lluitar per alguna cosa de trellat, l'afició futbolística més
analfabeta de l'hemisferi Nord -la del Real Betis Balompié, clar- reunia 60.000 persones per demanar la dimissió del simiesc Lopera, encapçalats per l'intel·lectual José Manuel Soto (!). Ni més ni menys.
Òbric
parèntesi. Si algun andalús o aficionat al Betis se sent ofés pel
paràgraf anterior, pot dirigir les seues queixes i insults a presidencia@juntadeandalucia.es
però abans de res, pensem que a la província de Sevilla l'augment de
l'atur en els últims dotze mesos ha estat del 42,38% i ningú ha eixit al
carrer a protestar. Tanque parèntesi.
Tampoc
sé ben bé com vam acabar a un altre local, també d'ambient, ni de com
el desenvolupament de la nit em va portar a acabar enrotllant al mig de
la pista amb un sevillà al qual una estona abans havia preguntat
“Perdona, ¿eres homosexual?” (!!) i que em portà de la mà a la cambra
fosca del local, en el qual una pantalla més gran que les que gasta el
cine Babel de València vomitava imatges de porno dur.
Molts
han pogut pensar que l'espantada protagonitzada la setmana passada per
Rosa Aguilar, que ha saltat de l'ajuntament de Còrdova a la Junta
d'Andalusia i, per tant, d'Izquierda Unida al Partit Socialista andalús,
és una actitud pròpia d'un rosegador i no d'un polític conseqüent i
íntegre.
Finalment,
i amb prou feines, vaig acceptar compartir un café amb el xic andalú i
vaig poder comprovar com, de tant en tant, els meus prejudicis poden
arribar a jugar-me una mala passada, ja que, tot i que continua sent
andalú, encara és terriblement jove i estudia aquella diplomatura sense
trellat, en persona és molt més guapo.
Mentre
els agents obrien i tancaven els armaris de la casa, la Secretària del
Jutjat, el seu Louis Vuitton i un servidor ens miràvem de reüll i ens
delectaven amb la mitja dotzena d’agents amb accent andalús que suaven
com mai he vist suar un home.
Així
doncs, si algú volguera trobar una frase per definir què és Astúries i
alhora resultar ofensiu i negar qualsevol tret característic asturià
diria que el Principáu
és una barreja a mig camí entre Galícia i Euskadi: no arriba al nivell
de qualitat que ofereix el País Basc, però està per sobre dels preus
irrisoris i de l'estil de vida gallecs.
Les nacionalitats histèriques de Navarra i Astúries, on ha guanyat una altra dreta (el FAC You! d'Álvarez Cascos i la memocristiana UPN), constitueixen l'excepció a l'omnipresència autonòmica dels populars. En
tots dos casos es dóna la circumstància que les dues formacions
guanyadores formaven part del PP: la primera és una escissió del gos de
presa Álvarez Cascos, que ara s'ha reinventat asturianista (sic), i la segona ha estat la marca electoral del PP al país navarrés fins que un i altre van trencar palletes.
MADRID
La veritat, no és que Madrí siga una ciutat que m'interesse especialment: considere que és rància, buròcrata i una mica casposa, sense oblidar que fou la ciutat que acollí una de les principals fòbies que em torturen des de fa anys: la movida madrileña.
El cap de setmana que he passat a Madrí ha estat completet de veritat i m'ha donat temps per fer allò que tenia en ment, i alguna cosa més que en un principi no entrava dins dels plans inicials, com ara visitar Morocco, la discoteca propietat de l'inefable matrimoni (o experiment de la natura) format per Mario Vaquerizo i Alaska.
La Presidenta de la Comunitat Atòmica de Madrid (CAM), Esperanza Aguirre, ha dit que és una llàstima que "Endesa salga del territorio nacional" si, finalment, l'oferta pública d’accions (OPA) de Gas Natural triomfa.
El que sí que resulta sorprenent és que els tres diaris incloguen hui en la seua portada tres fotos diferents d'Aguirre amb un capot, la qual cosa ens obliga a preguntar-nos quanta estona passa esta dona al despatx, perquè entre els actes institucionals de propaganda i les visites a la plaça de las Ventas no li quedarà temps per acabar de privatitzar els serveis públics dels madrilenys. I sabem que eixa és la seua prioritat.
Dilluns, els diari de Prisa ens informava, com qui no vol la cosa, que el número dos de la Comunitat de Madrid havia muntat una mena de cos d’intel·ligència secreta amb el reclutament d’ecs!policies i d’ecs!guàrdies civils amb la intenció d’elaborar informes no sabem ben bé amb quins propòsits
L'últim joguet de la caverna madrilenya ha declarat que li fa vergonya ser espanyol (mira, un altre antipatriota) i que “la desvergüenza con la que tenemos que aguantar los españoles las iniquidades de la Justicia son verdaderamente brutales.
I és que el nostre valencià és una de les cares públiques del partit Vecinos por Torrelodones (!) alhora que es manifesta adepte a les tesis més espanyoleres de grupuscles com Ciutadans (o Ciudadanos o Citizens o com els vulguen dir) i UPyD en la defensa, per exemple, d'allò que entenen per llengua comuna i dels atacs que la pobra pateix a llocs com l'Hospitalet, Paterna o Portugalete.
Diumenge vaig descobrir al twitter el compte de dues ravaleres madrilenyes que utilitzen esta pàgina com si fos un xat privat només entre elles i encara no he pogut deixar de flipar.
- La galeria valenciana Adelantado podia haver prescindit de portar ninots de falla a Madrid.
- No pots prendre't seriosament l'art contemporani quan dos quadres blaus d'Spalleti i pintats en 2009 valen 45.000 euros cadascún.
El Lefador dice: Me llamo Luis y soy de Madrid
Rasoir dice:¿Y crees que eso es normal?
El Lefador dice:¿Ser de Madrid?
Rasoir dice:De ser de Madrid no diré nada…
El Lefador dice:Jaja
ILLES BALEARS
No és que no ho haja passat bé durant estos quatre dies a l'illa, sinó que després de passar hores al sol cridant a les portes del senyor melanoma, de nadar entre peixos i turistes italians a Favàritx i a la platja de Cavalleria d'Es Mercadal, de menjar marisc a Els Fornells i sobrassada amb mel a Ciutadella, d'al·lucinar amb els blaus de les cales d'En Brut i Des Rafalet i els verds de la Macarella i de la Mitjana i d'intoxicar-me al jaleo de Maó amb litres de pomada ara el despatx on treballe em sembla una presó turca.
Al mateix temps que este espectacle té lloc, rius de pomada -una beguda a base de ginebra i llima- ompli el cos dels assistents a la festa i com que un servidor no podia ser menys, vaig començar a beure gots de pomada, un darrere l’altre i sense cap mena de mesura, talment com un autèntic maoista, gentilici amb el qual em vaig referir a tots els habitants de Maó que vaig conéixer aquella nit.
Angela Dorothea Merkel ha arribat a la conclusió que la societat multicultural ha fracassat perquè a Alemanya hi ha molts turcs que no es molesten a aprendre alemany. Ja veus quin descobriment: a les Balears hi viuen milers de teutons que no saben dir ni pruna en català, i això que els dialectes illencs semblen més germànics que no pas llatins.
Este darrer cap de setmana llarg que he passat a Sardenya m'ha servit per arribar a una conclusió: esta illa representa en la cultura italiana el mateix que qualsevol de les Balears per a la catalana: a totes dues es parla de forma estranya i l'endogàmia es fa evident en les cares dels aborígens.
Era qüestió de temps, per tant, que la corrupció chic es manifestara a les Illes, i havia de fer-ho de la mà de Jaume Matas.
Òbric parèntesi. Qualsevol estaria temptat de considerar el cas de Rodrigo de Santos, l'ecsregidor popular de Palma que es gastà milers d'euros en xaperos i cocaïna per mitja illa, un cas de corrupció chic, però estaríem confonent termes. Tanque parèntesi.
Esta última setmana la premsa ha anat desgranant l'enriquiment exagerat de l'ecsministre d'Aznar i ecs!President illenc i s'ha centrat en l'exclusiva decoració del palau que el matrimoni Matas-Areal (Societat Limitada) posseïa a Palma: 38.000 euros en cortines, quasi 400 euros en dos graneres de vàter, un televisor de 12.000 euros... i una llarga llista de rellotges, obres d'art, joies i una col·lecció de bosses de mà de les cares.
Mentre faig la maleta per passar estes vacances a La Marina, una Pasqua marinera, doncs, en companyia del meu xic i dels seus amics, no puc deixar de pensar quina serà la forma triada per Jaume Matas i senyora per celebrar el calvari, la mort i la resurrecció de Jesucrist, ja que el matrimoni Matas-Areal (Societat Limitada) viu estos dies el seu particular Via Crucis judicial, però tot indica que, en contra de l'experiència de Crist que ens conta el Nou Testament, per a l'ecs!President balear i ecs!ministre d'Aznar no hi haurà resurrecció de la carn.
Té collons la cosa: el PP reuneix els seus candidats per a les eleccions de maig a Palma i permet que Camps firme un document contra la corrupció a la capital d'un país insular en el qual els imputats per diferents trames corruptes es compten de dotzena en dotzena i en el qual fins i tot el deshonrat Jaume Matas, ecs!president de Balears i ecs!ministre d'Aznar, no guanya per a fiances milionàries.
A les nostres illes el PP s'ha fet amb la majoria absolutíssima aplicant una recepta ben lloable: netejar les llistes d'imputats i implicats en casos de corrupció. Si a això li sumem el fet de presentar un candidat tan follable com Bauzà és lògic el resultat obtingut davant governs plurals i de progrés que no han sabut traslladar una imatge més seriosa.
EUSKADI
El millor d’un diumenge és intentar passar la ressaca amb un nóvio al sofà, després d’haver practicat sexe, amb les dades dels escrutinis a la pantalla de la televisió, perquè així el fet el Parlament/trencaclosques basc ens done uns resultats tan estranys com el fet que Ezquer Batua i Eusko Alkartasuna es desplomen, que la perra de Rosa Díez col·loque un diputat a Vitòria o que un paio que porta per nom Patxi puga ser el pròxim lehendakari, no resulten tan inquietants.
estos últims dies hem hagut d'escoltar vertaderes animalades per part d'aquells als quals cal pressuposar-los una mínima capacitat analítica en relació al canvi de signe polític a Euskadi, com ara que el principal problema del nou executiu és que la majoria dels funcionaris són nacionalistes (!) o que, finalment, la transició (i la democràcia) ha arribat al País Basc perquè el PNB abandona el poder després de 30 anys (!!!).
I és que el canvi polític a Euskadi necessita d'explicacions urgents, sobretot si tenim en compte que els vots del PSE i del PP són suficients per governar perquè una altra formació política ha estat il·legalitzada, de forma que la desena d'escons que correspondrien a l'esquerra abertzale que justifica el terrorisme s'han repartit entre la resta de partits, possibilitant així una majoria espanyola.
Els bascos tenen una xifra d'atur gairebé europea, parlen de tant en tant una llengua pròpia, els socialistes governen sense haver estat els més votats perquè pactaren amb el PP per desallotjar el PNB de les institucions i fins i tot en estiu fa fred per culpa del Cantàbric.
Si Sortu no fóra l'hereva natural d'ETA no tindria cap mèrit ni interés que els seus estatuts condemnaren la violència i que els seus dirigents no manifestaren que volen fer una altra cosa que política, deixant de banda l'assassinat, l'extorsió i les amenaces.
Després de quaranta anys de democràcia no només hem de vore com a Espanya s'il·legalitzen partits i el PP i el PSOE continuen aprofitant-se de l'existència d'ETA, sinó com les forces vives de l'Estat estenen el concepte de terrorista a partits democràtics i a gran part de la societat (basca i espanyola) que pensem que la solució a tot açò passa per la política.
Tot apunta, doncs, en una única direcció: estem a un pas de dir agur a ETA. No sé si serà, com insinuen alguns, la setmana que ve. O si serà abans o després d'eleccions. L'únic que tinc clar és que hem de celebrar-ho i que no tinc cap dubte que la majoria de la societat espanyola (i sobretot la basca) ho farà.
Postals d'Euskadi
GALÍCIA
Flipe quan els opinadors són capaços d’assumir amb tanta naturalitat la capacitat de Fraga per reciclar-se des del seu càrrec de ministre franquista a president-cacic de la Xunta de Galícia, com si esta evolució fóra la cosa més natural del món, com un cuc que es transforma en papallona.
La impressió general del visitant és que Galícia és un país pobre, sobresubvencionat amb fons europeus, en el qual es menja i es beu estupendament sense gastar-se massa euros, com si els polps i el marisc cresqueren als eucaliptus i les vaques donaren ribeiro i albariño i no pas llet.
- Hòstia! ZP ha avançat les eleccions al 20N!
- Què? Això és impossible!
- Que sí, que estic llegint-ho al mòbil.
- Merda, jo ací no tinc cobertura... putes illes Cíes... costava ben poc posar un puto repetidor.
Parece ser que todo el que visita Sevilla termina en el itaka sorprendiéndose de la pantalla gigante con porno jajaja
ResponElimina