dijous, 10 de setembre de 2009

Aterrar

No sé en quin moment d'obcecació o afectat per quina mena de trastorn mental transitori vaig pensar que un viatge a Menorca la segona de setembre m'ajudaria a aterrar d'una forma més suau en la feina i a deixar enrere la relaxació i la delectació estival perquè ha estat un gran error.

No és que no ho haja passat bé durant estos quatre dies a l'illa, sinó que després de passar hores al sol cridant a les portes del senyor melanoma, de nadar entre peixos i turistes italians a Favàritx i a la platja de Cavalleria d'Es Mercadal, de menjar marisc a Els Fornells i sobrassada amb mel a Ciutadella, d'al·lucinar amb els blaus de les cales d'En Brut i Des Rafalet i els verds de la Macarella i de la Mitjana i d'intoxicar-me al jaleo de Maó amb litres de pomada ara el despatx on treballe em sembla una presó turca.

Només m'he emportat un bronzejat envejable, una miqueta de blau als ulls i un grapat d'arena entre els dits dels peus.

I també una peça de formatge de Maó.


2 comentaris:

josep ha dit...

No sé si Rasoir és amant de la bona cuina, però Menorca no és Menorca sense una caldereta. Bon records d'eixa illa!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

hi josep!

a fornells em vaig delectar amb un arròs de marisc... rico rico rico!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails