dijous, 11 de desembre de 2008

El que tuvo, retuvo...

De tant en tant em sorprén escoltar com alguns periodistes, fins i tot els que es consideren progressistes, lloen sense cap mena de pudor el paper de Fraga durant la transició espanyola de la dictadura franquista a la democràcia.

Hem escoltat dir més de mil vegades que Fraga fou l’artífex de la renúncia al franquisme i de l’acceptació de la monarquia parlamentària per part de la dreta franquista.

Flipe quan els opinadors són capaços d’assumir amb tanta naturalitat la capacitat de Fraga per reciclar-se des del seu càrrec de ministre franquista a president-cacic de la Xunta de Galícia, com si esta evolució fóra la cosa més natural del món, com un cuc que es transforma en papallona.

Ara que s’han celebrat els primers trenta anys de la Constitució espanyola hem assistit a un revival dels últims anys dels 70 i hem vist com ningú posava en dubte el caràcter democràtic i conciliador de Fraga, el qual no es ruboritzava en afirmar en 1976 que el carrer era seu, i no de tots els ciutadans.

Fraga ens sorprengué la setmana passada en afirmar al programa 59 segundos que tenia una hoja de servicios limpia i que no calia treure els morts de la Guerra i de la dictadura de les cunetes de les carreteres espanyoles per no obrir no sé quines ferides.

Este matí, però, Fraga ha anat més enllà i ha dit que per ponderar el pes dels nacionalistes no espanyols en la política estatal la solució passaria per colgarlos de algún sitio.

I és que, en contra del que puga semblar, la saviesa popular castellana és molt encertada en dir que el que tuvo, retuvo, i em permet afegir: y guardó p’a la vejez.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

O sia, que quan et trobes una bona persona, et sents miserable...

'Inteeressent' ! com dirien alguns amics meus...

I es que, en el fons, jo no anava massa errat... :-) !


Auroville.

PS: I missed your daily updates (but only a bit)

sergibr ha dit...

Déu ni do. Jo ho escoltava aquest matí i me'n feia creus. I no pas per les declaracions en sí -doncs ja sabem de quin peu calça aquest energumen-, sinó pel fet de que aquesta gentussa es mantingui encara avui en dia, a l'ull de l'huracà informatiu.

No oblidem tampoc al sr.Samaranch.

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Auroville: jo també et trobava a faltar, però veig que no puc fer res: sempre m'hi seràs al darrere.

Sergi: Samaranch es otro que tal canta... però el teu bloc em fa una mica de por...

marc ha dit...

Cal recordar per altra banda que el senyor Fraga és en bona part el que va provocar l'anomenada "balearització" essent ministre de Franco i potencair joies com Benidorm, Salou o Lloret

Allau ha dit...

I perquè no els posen una etiqueta, com als paquets de tabac? Escoltar Fraga, el Vaticà, Esperanza, Federico (e tutti quanti) produeix impotència, una mort dolorosa i lenta o el que us abelleixi.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails