divendres, 25 de febrer de 2011

Pròxima parada: Sevilla - Nació andalusa


El més prop que he estat de conéixer la idiosincràsia andalusa fou durant els quatre mesos que de jove vaig passar a l'atur, ja que cobrar una prestació sense haver de treballar constitueix un dels pilars del que podríem considerar la cultura d'Andalusia.

Òbric parèntesi. Sóc conscient que amb el paràgraf anterior acabe de dinamitar les possibilitats que tenia d'optar a un escó de senador per Huelva. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. O per qualsevol altra circumscripció de la Confederació Ibèrica de Nacions. Retanque parèntesi.

Siga com siga, este cap de setmana l'allargaré fins dimarts per passar-lo a Sevilla sense saber ben bé què em trobaré o si tornaré d'una peça.

Suerte, mi arma.


6 comentaris:

Manel ha dit...

La primera frase pot sonar forta, però és certa.

Anònim ha dit...

i qui diu idiosincràcia andalusa, bé pot referir-se a idiotasincràcia ejpañola.

Clidice ha dit...

hahahahahahahaha apa, bon viatge :)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

musha graciah a loh tré!

Danié ha dit...

Bé, això ho dirigisc a tu i al Manel, el primer que ha respost.

No esperava que una persona amb estudis i educació caiguera en estereotips tan ràpid.

Que hi ha gent a la meua terra que vol cobrar una subvenció i no treballar, és clar. N'hi ha també a altres llocs i a altres països, i això no es pot negar.

Que siga la majoria, això és una fal·làcia. Ací ens agrada treballar com al que més.

El que no és just és que d'un problema endèmic de la nostra terra, com és la desocupació al camp (que vos heu interessat alguna volta per saber perquè ocorre això?), traieu una conclusió generalitzada sobre tots els andalusos. Que, per cert, som més de huit milions i la gran majoria no vivim al camp.

Si realment vos interessara saber els motius d'eixe tòpic ja sabríeu el gran problema que tenim amb el latifundisme.

I una última dada: més de la meitat de les subvencions les reben famílies adinerades com ara la de la Duquessa d'Alba.

Només volia deixar-vos esta xicoteta queixa ací... perquè els tòpics fan mal.

M'he subscrit al teu bloc perquè m'agrada molt la teua manera de vore la realitat valenciana. Però no parles d'allò que no coneixes, com ara la meua terra, perquè aleshores rellisques de mala manera.

Salutacions.

Danié ha dit...

I per cert, els andalusos som tan ganduls, que fa tres segles érem la zona més rica i industriosa de Castella (no estic orgullós d'eixa etapa de la història, però és un fet). I a més, no devem ser tan ganduls quan més d'un milió han anat a treballar arreu de l'Estat i del món (sobretot a Catalunya)... això no et fa pensar que el problema no és la nostra idiosincràsia, sinó algun altre factor extern?

No cal que respongues, la voluntat d'entendre ho és tot.

Parlar de 'personalitats' geogràfiques és massa de primera meitat del segle XX.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails